16 d’abr. 2013

'The angel's Share' de Ken Loach (2012)

"La part dels àngels" és aquella porció de líquid que s'evapora en qualsevol procés de fermentació i destil·lació d'un licor. A partir d'aquesta idea es generarà la trama de la pel·lícula del director Ken Loach, una comèdia amable que et fa somriure en ocasions per la simplicitat d'alguns personatges i pel tractament condescendent que els imprimeix el director. La bona sort és la marca amb la qual s'inicia l'argument i que continuarà present al llarg del film. Aquest aspecte ja és manifest en el resum amb què s'inicia la trama, es presenten els personatges i apareixen els títols de crèdit inicials. La comprensió d'un jutge, que dicta sentència en diversos casos on els delinqüents són joves marginats, reincidents i sense feina, permetrà la rehabilitació aparent d'algun dels personatges; però això no haguera estat possible sense la influència i generositat manifesta del tutor, Harry, que s'encarregarà de la vigilància i compliment de la pena de treball comunitari que el tribunal de Glasgow els havia imposat.


En el cas del protagonista, Robbie, l'ajuda li vindrà també per part de la seua parella, que espera en breu un fill. El naixement de la criatura serà el veritable revulsiu que el farà plantejar-se el que ha fet en la vida i el que vol realment per al seu fill. Un nou colp de sort, la visita a una destil·leria de whisky, li permetrà descobrir que té habilitats per a degustar el licor i detectar la diferència de qualitats; aquest fet li permetrà superar les dificultats amb què es troba en el seu dia a dia: no té treball ni llar, viu la violència amb facilitat, està enfrontat amb altres joves del barri, compta amb l'oposició de la família de la núvia que no el vol, el fill naix amb una lesió cerebral...

Els joves actors de “The Angels’s Share” són quasi desconeguts, però donen forma als personatges amb la naturalitat que requereix el realisme, encara que, en determinades escenes, s'aproximen a la caricatura. La història atrau l'espectador i el manté interessat gràcies a la fluïdesa del guió de Paul Laverty, que barreja els moments de dramatisme amb la comicitat d'algunes situacions particulars, no exemptes d'escatologia, ingenuïtat, incultura o equívocs...

Loach recupera, una vegada més, el caràcter social i polític, que ha estat generalment la marca del seu primer cinema, i torna amb una comèdia sobre la voluntat i les possibilitats de redempció gràcies a l'amistat. Aquest fet, malgrat no ser el millor dels seus treballs, li ha fet guanyar-se de nou el públic i ser nominat en diversos festivals. Loach no deixa ningú indiferent perquè, a l'amabilitat amb què són tractades determinades escenes, afegeix la reflexió sobre el dolor de les víctimes de la violència exercida per Robbie o el contrast d'una societat que deixa els joves sense treball al temps que alguns milionaris són capaços d'adquirir determinats productes exclusius a preus desorbitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada