18 d’abr. 2013

Diàlegs de l'absurd amb les 2 escenes que més ens motiven

Us imagineu què passaria si barrejàrem l'escena de "el camarot dels germans Marx" de la pel·lícula A Night at the Opera (Una nit a l'òpera de Sam Wood, 1935)



amb la de "la dutxa" de Psyco (Psicosi d'Alfred Hitchcock, 1960)?



__________________________________________


A partir del visionat dels dos fragments i d'aquesta simple i disparatada pregunta hem intentat realitzar una activitat per a construir diàlegs de noves escenes parodiades i còmiques. Els resultats han estat diversos, però en tots els casos els alumnes han coincidit en el punt de diversió que té construir diàlegs surrealistes i en la tranquil·litat que els donava saber que, més tard, no calia aprendre-se'ls ni filmar-los perquè només era una pràctica d'escriptura cinematogràfica sobre el guió.

Cada parella d'alumnes triava 2 escenes de pel·lícules diferents per poder reescriure els diàlegs i descriure la nova situació que s'esdevenia.

En l'apunt de demà us adjuntem una de les propostes que suscitaren la parella d'escenes que hem reproduït en aquest apunt.

_____________________________________________


Escena muntada a partir de la paròdia de les escenes de "la dutxa" de Psicosi i del camarot dels germans Marx d'Una nit a l'òpera.

INTERIOR BANY – A POQUETA NIT

ELLA, entra al bany i s'assegura primer que no hi ha ningú darrere de la cortina de la banyera; després mira la porta i observa que l’ha deixada ben tancada. Es tranquil·litza; es trau el barnús i obre l’aixeta de la dutxa. S’escolta el soroll de l’aigua al temps que veiem com li banya la cara en un PRIMER PLA.

De sobte, sonen PASSOS però el soroll de l’aigua no li’ls deixa escoltar. ELL obre sigil·losament la cortina pel cantó que ella no pot veure, es trau el barnús, entra dins la banyera i li suggereix...

ELL (murmurant) -  Em moria de ganes per estar sol amb tu.

ELLA (esglaiada inicialment i enutjada en reconéixer-lo) - Fava, m’has espantat! Que no saps que encara no se m’ha passat l’ensurt del robatori!

ELL  (insinuant) - Vine i te’l traure de seguida, amor!

Mentre s’abracen, de nou escoltem passos; són els BESSONS que aguaiten per un costat de la banyera. Els pares ni s’han adonat que estaven allí.

BESSONS - Hola!

BESSÓ 2 - Pare, tenim por; no volem estar sols. Podem entrar?

En PRIMER PLA la cara de sorpresa d’ELL.

ELL (rabiüt) - No.

ELLA (condescendent) - No sigues cruel. Lleveu-vos el barnús i passeu.

Els BESSONS entren a la banyera i els costa un poc trobar lloc.

Un soroll incomoda la família. S’obre la porta del bany. Posen cara de terror.

ELLA (als bessons) - Vos heu deixat la porta de casa oberta?

VEÏNES (riuen nerviosament) - Tranquils, està tot ben tancat! Som nosaltres.

ELL més que sorprés mira per un costat de la cortina i veu les VEÏNES, unes senyores grans i amb la cara molt dura que li mostren somrient la clau que tenien en sa casa per si algun dia es quedaven els xiquets al carrer.

VEÏNA 1 (molt decidida, mentre es trau la tovallola i la penja) - Se’ns ha acabat l’aigua calenta i no hem pogut acabar de dutxar-nos a casa. Amb el vostre permís...

VEÏNA 2 (irònica) - Ai, ai, ai; temíeu que un altre lladre vos haguera entrat. Veritat?

Es queden els quatre amb cara de gran sorpresa, al temps que elles entren per l’altre costat de la cortina donant-los les gràcies. ELL no sap què dir.

ELL - Eh?

ELL es grata el cap i una PANORÀMICA mostra el detall dels caps de tots els adults presents dins de la banyera i ens mostra la gran dificultat que ja comencen a tenir.

VEÏNA 2 - Em passes el sabó, per favor?

ELLA (realment molesta) - L’hagueren pogut portar de sa casa. No?

VEÏNA 1 - Ai, filleta. Si no tenim ni pa pipes... (amb tota la tranquil·litat del món.) Passa’m la manegueta, per favor!

ELL - També? Açò és el colmo!

BESSÓ 1 - Mare, agafa’m al braç que no m’agrada l'olor que fa!

VEÏNA 2 - Perdó fillet. Tinc el ventre un poquet solt.

BESSÓ 2 -Pare, a mi també, que estes dones no em deixen arribar ni a la barana de la banyera.

Mentre la família al complet es tapa el nas i posa cara d'ois, se sent que ALGÚ obre novament la porta del bany. Sona una música de tensió al temps que veiem projectada en la paret una ombra de persona que porta a la mà un gran ganivet de cuina.

TOTS (molt desesperats) - No cap ningú més!!! Torna més tard!!

ELL (encés) -Millor no!!!

J. E. i C. C. (1r batxillerat artístic)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada