23 de març 2013

Obrint Pas fa un descans?

Amb un twitt ens confirmava el grup el que ja havíem llegit en premsa, Obrint Pas anunciava una aturada, que esperem no siga definitiva. Amb el seu missatge digital donaven les gràcies als seus seguidors d'aquesta manera:

Emocionats, anunciem una aturada del grup. Milers de gràcies a totes i tots per aquests anys. Seguim. Seguirem. pic.twitter.com/GbrbxRS96G

Enlace permanente de imagen incrustada

Des d'aquest apunt volem reconéixer el gran treball que han fet pel nostre País i per la cançó en català i recordar l'homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés. La cançó 'La vida sense tu' és una de les més escoltades del disc Coratge (2011) i la recuperem perquè s'hi inclou una veu que recita, al principi i al final, un fragment del particular Cant a València d'Estellés; la cançó no deixa de ser també el particular cant a la ciutat i al poeta del grup que ha encapçalat el cantant, guitarrista i escriptor Xavi Sarrià.

La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples,
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure,
cridar al vent, sentir-nos lliures;
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer;
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes;
la vida és entendre que he d'aprendre,
aprendre a viure
la vida sense tu.

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central,
pujar per Cavallers fins la Valldigna,
fumar oblits, cantar a crits.

La vida és una casa enderrocada
prop de les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans.

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats.

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.



Volíem també triar una cançó patriòtica del repertori del grup però es fa difícil perquè Obrint Pas ha estat un grup emblemàtic per al País Valencià i, al llarg d'aquests darrers vint anys, ens ha deixat cançons tan importants com les que podeu escoltar al seu concert Obrint Pas - En moviment. No és el mateix que el directe, però hi ha igualment la força de les paraules i la música, hi ha present la intenció i l'ànim que ens ha tramés sovint el grup i l'estima per la terra i pel nostre poble.

Clica en aquest enllaç si vols escoltar tot el concert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada