20 de març 2013

El cinema musical a Espanya

El cinema musical a Espanya comença amb l'aparició del cinema sonor. Els primers títols els trobem ja en la dècada dels anys trenta amb pel·lícules que recreen la tradició i els gustos musicals de l'època: sarsuela, cuplet, copla, flamenc, revista i, cap a finals dels cinquanta, música pop. Els arguments giraven, normalment, al voltant d'una història prou simple i, sovint, aprofitaven l'èxit d'algun cantant o estaven al servei del llançament o la promoció d'algun disc o carrera musical. Són famoses, entre d'altres, les intervencions en el cinema de les folklòriques Concha Piquer, Imperio Argentina, Estrellita Castro, Lola Flores, Miguel de Molina, Carmen Sevilla i Sara Montiel. També hi hagué el cinema realitzat per a promocionar alguns xiquets prodigi com Rocío Dúrcal, Marisol, Joselito, Pili i Mili o Ana Belén. En aquestes pel·lícules els protagonistes cantaven, generalment, les seues cançons insertades dins de la pròpia història o com un parèntesi, agafat sovint pels pèls, dins de l'argument.


Cas a part mereix el musical Embrujo (1947), de Carlos Serrano de Osma, les coreografies del qual es realitzaren seguint les directrius del moviment surrealista de l'avantguarda cinematogràfica europea. També tingueren certa repercussió per la seua nominació als Óscars les pel·lícules Los Tarantos (1963) i El amor brujo (1967) de Francisco Rovira Beleta i Montoyas y Tarantos (1989) de Vicente Escrivá.


La col·laboració del ballarí Antonio Gades i Carlos Saura permeté l'estrena de projectes interessants pel seu tractament i per la complexitat de les produccions, on queda clar el domini de la tècnica cinematogràfica i la posada en escena al servei de la dança i d'una realització teatral. És el cas de Bodas de sangre (1981), Carmen (1983), El amor brujo (1986), Sevillanas (1992), Flamenco (1995) i Salomé (2002).


Més recentment, cal destacar les pel·lícules de Fernando Trueba La niña de tus ojos (1998) on es fa un homenatge al treball de la productora cinematogràfica hispano-alemanya Hispano-Films-Produktions, a l'actriu i cantant Imperio Aregentina i, més concretament, a la pel·lícula Carmen la de Triana (1938). Amb Calle 54 (2000) i Chico & Rita (2010) la música es converteix en la veritable protagonista del film.


Chico & Rita és una pel·lícula d'animació on Trueba, Mariscal i Errando ens narren la història d'amor entre una parella de músics i els entrebancs pels quals han de passar durant la seua relació, primer a l'Havana i, més tard, als Estats Units. Les constants separacions i retrobades dels protagonistes es repeteixen a la manera dels boleros, amb la intensitat de l'amor i del desamor, de forma apassionada. La pel·lícula està plantejada com un llarg flashback que, intermitentment, ens mostra els records de Chico Valdés de forma cronològica: des del 1948, moment en què es coneixen els protagonistes, fins a la separació definitiva, just amb el triomf de la revolució cubana. Trueba recrea les cançons de l'època i el treball dels músics cubans en les orquestres dels Estats Units i, dins de la pròpia ficció, inclou alguns detalls reals com la mort de Chano Pozo que fan més creïble el relat. Encara que no és la millor pel·lícula de Trueba, el seu format la fa original i la història entreté. Els dibuixos de Javier Mariscal, fets a mà, i l'animació posterior, feta per ordinador, bé mereixen la pena.


Enllaç al tràiler de la pel·lícula d'animació  Chico & Rita on Trueba realitza una col·laboració interessant amb el dissenyador valencià Mariscal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada