El 1993, ja fa anys d'aquesta anècdota, treballava al Servei d'Ensenyaments en Valencià i un bon dia vam rebre una telefonada de l'Associació de pares i mares d'Almansa (Albacete). La sorpresa vingué quan, després de la presentació, la senyora que ens telefonava exposà el motiu. Tan senzill com "¿A quién nos tenemos que dirigir para que nos manden un profesor de valenciano a Almansa?". La pregunta, inicialment, em va desconcertar i, superat el moment de "serà una broma?", ens posàrem a treballar en una qüestió que comportava els seus problemes ja d'entrada perquè es tractava d'autonomies diferents.
No us allargaré el relat amb les diferents converses que mantinguérem i, fins i tot, la visita a l'institut. Em quede només amb el motiu que al·legaren per fer la petició: "Pedimos igualdad de oportunidades para nuestros hijos que van a estudiar a Valencia o Alicante y tienen que renunciar a los horarios y las clases de buenos profesores porque explican su materia en valenciano". Fixeu-vos que, en cap moment, aquelles persones pretenien que els professors de la Universitat canviaren de llengua; ben al contrari, tenien clar que aprendre valencià a l'institut els obria les portes a noves oportunitats.
I el valencià funcionà un temps com activitat extraescolar en aquell centre, malgrat els entrebancs administratius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.