23 de jul. 2016

Si connecteu bé l'antena potser sonaran els versos

El Matí de Catalunya Ràdio ens ofereix des del passat dimecres, dia 20 de juliol, un seguit de programes on la poesia catalana està present a través de veus de poetes joves. És una bona oportunitat per conéixer les darreres tendències de la poesia en la nostra llengua i ampliar el ventall de veus que portem a les classes de Llengua i Literatura.

Aquesta programació la van estrenar Mireia Calafell i Anna Gual el darrer 20 de juliol (àudio). Les properes setmanes estan anunciades les següents veus:

27 juliol: Blanca Llum Vidal - Maria Cabrera
3 d’agost: Josep Pedrals - Marçal Font
10 d’agost: Meritxell Cucurella - Eduard Carmona
17 d’agost: Núria Martínez Vernis - Martí Sales
24 d’agost: Anna Pantinat - Laia Carbonell

La secció del programa  es diu "La poetada" i té una durada de 25 minuts aproximadament. Una ocasió que, si no escolteu els dimecres cap a les 12,00h. en directe, també podeu escoltar "A la carta" quan us vinga de gust.

Com aquestes veus les escoltareu al programa, vull tancar l'apunt amb dos poetes: el valencià Andreu Galan i Martí i  la barcelonina Martina Escoda. Ambdós coordinen la pàgina Pissiganya.cat des d'on animen els docents a treballar la poesia i estimular la creació poètica entre l'alumnat de les nostres escoles.

Andreu Galan:

- PARLEN LES COSES

Sent cantar les motoserres
i em demane què deu passar a ciutat.
Ara mateix el vell del parc
observa el seu reflex en l’asfalt,
s’hi mira embadalit
resseguint la línia estràbica
de la constel·lació del si-no-fos,
però només hi troba estridències del gairebé,
qualls arnats de joventut,
qui sap si els algoritmes més confusos del pànic...
L’om més vell de la plaça,
assegut al vell mig d’ell mateix,
s’interroga sobre la seva vocació naturalista,
el perquè de tanta pressa per ser, definitivament,
un arbre més entre els arbres i no un om transvestit
en figuera o baladre confús i eixordador.
Un xiquet que nom Miquel es pregunta,
insistent, sobre la possibilitat de demanar
als Reis el pantone de l’infinit
i poder tirar-se pel tobogan i despertar-se
tot d’una sabent-se formiga processionària
enmig d’un vers de Papasseit,
i no comprèn per què hom només
beu aigua quan té set si el set
no veu aigua quan beu el vuit.
I els teuladins, ai las, es demanen què hi pinten,
les motoserres en tot això.
     (De Cansat de diumenges (labreu Edicions, 2009))

- Del llibre de poemes infantils Qui no sap riure no sap viure (Andana Editorial, 2014)


  



Martina Escoda:

- MUDA COM LA SAL

Paraula muda com la sal
feta d’aigua i de silenci,
inquieta i decidida.
Camina per les ombres càlides
i s’aixopluga de mirades
que la tempten a formar-se
damunt el paper.
Incrèdula,
tremolosa
i vibrant.

- POEMA ESPIA

En el racó blanc de les paraules
s’oloren lletres de desig.
          (D'En vermell)


- Del poemari Mitjanit (Andana Editorial, 2016)


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada