4 de març 2016

Valencianada. L'itinerari del grup 1A

La ruta parteix des del MUVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). En aquesta ocasió es visiten cinc espais de la ciutat de València.

1. L'església dels Sants Joans o Sant Joan del Mercat, és coneguda popularment com la del 'Pardal de Sant Joan' perquè en la part superior de la façana hi ha l'àguila que representa a Sant Joan Evangelista.

  


2. La Seu. Catedral de València, davant la porta barroca de la plaça de la Reina. En l'interior es troba la que fora la tomba del poeta Ausiàs March.

 

3. Casa museu Benlliure. Si parlem d'art, el museu recrea l'ambient de la casa on va viure una de les famílies més representatives de finals del segle XIX a València.


4. Convent de la Trinitat. El futur papa Calixt III, el cardenal de València Alfons de Borja, va beneir l'obra que havia ordenat fer la reina Maria de Castella a prop del Palau Reial que hi havia als actuals jardins de Vivers. Una de les abadesses del convent (1463-1490) va ser la filla bastarda d'Enrique de Villena i dirigí el convent de les clarisses amb el nom d'Isabel de Villena.

 

Llegenda: "Al segle XV, el metge del convent de les clarisses era Jaume Roig".

L'autora és Isabel de Villena.

Jaume Roig, a més de metge, també era escriptor.

L´única obra que es conserva d'Isabel de Villena és el Vita Christi.

La tarja del convent de la Trinitat porta el número 072.

En arribar al convent de la Trinitat posàrem veu al text de l'autora; concretament llegírem el fragment següent:

Capítol XCV. COM PER MANAMENT DE DÉU LA SENYORA TORNÀ EN LA TERRA D’ISRAEL E VINGUÉ A NATZARET, ON TROBÀ LA SEUA MARE SANTA ANNA.

Complits set anys de la peregrinació seua, fon feta divinal revelació manant que tornés sa mercè amb lo fill seu en la terra pròpia. E venint la senyora a Natzaret, trobà la virtuosa mare seua, Anna, mig morta del gran enyorament e tristícia que passat havia per la seua absència e besant-li les mans, s’alegrà molt de la seua visita.

Santa Anna oferí al seu nét una camisa que li havia feta, per goig de la vinguda, amb galó d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia amb molt plaer per amor de la santa àvia seua. Aquesta camisa és restada en lo món per una singular relíquia, e per privilegi de gran excel·lència ha plagut a nostre Senyor la poseesquen los reis d’Aragó, com a fidelíssims cristians e devots, los quals tenen la dita camisa en singular veneració e reverència. *

* l'esmentada camisa encara es conserva a la Seu de València.

5. Drassanes del Grau. Quan començaren a ser construïdes (1338) devien estar prop de la mar, la seua funció així ho requeria. Després de l'ampliació (1500) encara estarien quasi a vora mar. La distància actual fins a la platja es deguda al retir de la mar experimentada en aquest punt de la costa valenciana i l'aterrament que pateix la platja al nord del port.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada