21 de març 2016

Dia Mundial de la Poesia

En el Dia Mundial de la Poesia recordem els versos de Joana Raspall, Manel Rodríguez Castelló, Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli.



BON DIA, POESIA!

Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!

Joana Raspall


L'EXILIAT

Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres.

No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels qui sofreixen.

Miquel Martí i Pol


FILLS DE LA IMPACIÈNCIA

"El mundo tengo delante y detrás el viento"
Germán Coppini

Està bé que la soledat acompanye l'home
Per rutes d'aigua
I que hi haja uns ulls defugint la llum
Com voltors cecs

La set de la duna erigeix racons a la molsa
I rostres el passat jardins l'estiu
La nit camins sollats en somnis de porcellana

Però ni una sola llàgrima
Navegant rutes d'estiu per jardins d'aigua
Entre somnis cec
Trist voltor de porcellana
La llum et desclou a les parpelles amor i amics
Entre l'aroma de la gespa
I el temps t'inscriu lents fraseigs sobre la pell
Monstres del passat
Rostres de l'oblit
Fills de la impaciència
Amb mans que palpen l'oli de les llànties
Veniu com cada dia

Hi ha cossos que no s'han de repetir a l'alba
Hi ha cossos que no s'han d'esvair a l'alba
Com monstres de l'oblit rostres del passat
Fills de cada dia que em naixeu de la impaciència

Ni una sola llàgrima
Si a l'espessa penombra de la cambra dels hostes
Fites els ulls que moren pels carrerons de les rates
I en l'ala d'un ocell dius quin és aquest temps
Qui som nosaltres

Manel Rodríguez-Castelló


PASSEIG D'ANIVERSARI

Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.

Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.

Joan Vinyoli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.