29 de març 2016

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: la casta Susanna

En aquest capítol, Susanna, la dona de Joaquim, és violentada per dos jutges ancians que freqüentaven la casa. L'escena ens recorda el paper d'aquells altres personatges que adulen el senyor i desitgen la dama. Gelosos com eren, els lausengiers de la poesia trobadoresca, també actuen de vegades amb enganys i pretenen aconseguir tallada. Un cas semblant,  sempre de dos vells el trobem a la novel·la Curial e Güelfa: La vídua "Güelfa, turmentada per la manca d’interès del seu germà a cercar-li un nou marit, decideix concedir el seu amor a algun jove en secret. L’escollit és Curial, que accepta la seua protecció per tal de millorar la seua situació social i poder arribar a ser un gran cavaller. Un dia dos vells maliciosos descobreixen el seu secret i de seguida van a explicar-ho al marquès. El marquès crida Curial i el vol fer marxar de la cort per haver besat la seua germana. Curial, per mantenir el seu secret, diu que això és mentida i que combatrà contra qui mantinga el contrari. El marquès el creu i el deixa estar-se a la cort, però Curial ha de defugir trobar-se amb Güelfa.".

El relat el trobem a l'Antic Testament, al Llibre de Daniel

"Vivia a Babilònia un home anomenat Joaquim. Havia pres per muller Susanna, filla d'Helcies, molt bonica i fidel a la doctrina de Déu, perquè els seus pares, que eren jueus, l'havien educat en la Llei de Moisès. Era Joaquim molt ric i tenia al costat de casa un jardí” (Llibre de Daniel 13, 1-4).

"Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals digué el Senyor: la falta de justícia ha aparegut a Babilònia. Dos ancians constituïts en jutges, que semblaven governar el poble, freqüentaven la casa de Joaquim, i, allí, se'ls adreçaven els qui tenien algun plet. Cap al migdia, quan el poble s'havia retirat, entrava i passejava Susanna pel jardí del seu marit, i, veient-la cada dia els dos ancians entrar i passejar-se, sentiren passió per ella. I, pervertit el seu judici, desviaren els ulls per no mirar al cel ni recordar-se de seus justs judicis” (13, 5-9).

“Les portes estan tancades, ningú no ens veu, i nosaltres sentim passió per tu; consent, doncs, i lliurat a nosaltres; contràriament, donarem testimoni contra tu i direm que estaves amb un jove i per això havies acomiadat les donzelles” (13, 20-21)

“Trencà a plorar Susanna i digué: 'doblement em sent angoixada, perquè, si faig el que proposeu, caurà sobre mi la mort i, si no ho faig, no escaparé de les vostres mans. Però preferisc semblar culpable per les vostres paraules que pecar davant del Senyor” (13, 22-23).

“Com anava coberta, aquells malvats ordenaren que es descobrira per contemplar tota la seua bellesa” (13, 32).

“Alçà aleshores la veu Susanna i digué: “Déu etern, coneixedor de tot el que està ocult, que veieu totes les coses abans inclús que passen! Tu saps que han declarat falsament contra mi. Tu saps que moriré sense haver fet res del que han dit i inventat en contra meu” (13, 42-43).

“Jo sóc innocent d'esta sang. I tot el poble es tornà contra ell, dient-li: Què signifiquen estes paraules que has proferit? I ell, posat al mig, digué: Tan insensats sou, fills d'Israel, que, sense posar en clar la veritat, condemneu a esta filla d'Israel? Torneu al tribunal, perquè estos han testificat falsament contra ella” (13, 46-49).

Nombrosos pintors i artistes s'han fixat en el relat de la Casta Susanna i l'han il·lustrat de diferents maneres.

En pintura:

'Susanna en el bany' de Tintoretto (1565)

'Susanna en el bany' de Lovis Corinth (1890)

 'La casta Susanna' de J.  B. Flaugier (1800)



 'Susanna i els vells' de Gentileschi Artemisa (1622)

" Susanna i els vells" de Guido Reni (s. XVII)

"Susanna i els vells" de Peter Paul Rubens (1610)

En cinema:

La casta Susana (1944) de Benito Perojo

- La casta Susana (1963) de Luis césar Amadori


En literatura:

- Curial e Güelfa

Rafael PZ (1r Batxillerat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada