7 de març 2016

La redacció dels relats breus

Com ja hem esmentat en altres apunts anteriors, a proposta de la Casa de la Dona, enguany hem commemorat el dia 8 de març amb la redacció de narracions breus. L'alumnat ha preparat els texts per celebrar l'efemèride i reflexionar sobre la igualtat entre hòmens i dones. Es tracta d'un tema de reflexió necessari perquè tots prenguem consciència i forcem els polítics a establir les lleis que permeten la igualtat real de drets entre les persones sense distinció de sexe. El cas dels salaris, per exemple, és aparentment ben senzill i ja veieu: a igual treball, no hi ha encara igual salari.

Però passem al tema que ens ocupa, el procés de redacció que hem seguit per aconseguir els escrits que trobareu als dos enllaços d'aquest blog. Segon el grup, les propostes van ser distintes:

1. Davant del Dia Internacional de la Dona et proposes encapçalar la manifestació. Quin eslògan t'agradaria que figurara a la pancarta que portes?
Es proposà que cada persona escrivira el seu lema i, posteriorment, intercanviara el full amb el d'altres companys perquè tothom els coneguera tots.
Quan totes les persones presents havien conegut l'eslògan escrit pels companys, apartàrem els que estaven repetits i anotàrem la resta a la pissarra abans de llençar una nova pregunta: Quins d'aquests eslògans podríem considerar-los una narració breu? No n'hi havia cap aparentment, però treballàrem els tres més votats. A tall d'exemple: Un nou projecte de vida, un futur ple d'igualtat! 
Els demanàrem que pensaren l'eslògan abans d'escriure dos línies sobre quina història els suggeria eixe nou projecte de vida?

2. Amb aquelles persones que, en principi, no saberen construir eixe breu relat, treballàrem a partir d'una pluja d'idees centrada només en verbs i substantius. Entre els verbs que s'anotaren: estimar, voler, respectar, ajudar, treballar... I els substantius: treball, salari, casament, casa, estima, fills...
Observant les paraules escrites es veia que, semànticament, totes tenien un valor positiu. En buscàrem d'altres que no tenien els mateixos valors: divorciar i divorci, separar i separació, cansar-se i cansament, adolorir i dolor, enrabiar i ràbia, penar i pena, entristir i tristesa...
Amb la classificació de paraules feta es va fer el suggeriment d'escriure un parell de frases relacionades on aparegueren 5 de les paraules anotades a la pissarra , després, explicar-nos perquè havien triat eixes i no unes altres: què volien dir?

3. Altra proposta de treball va ser contrastar paraules en masculí i en femení que tingueren una càrrega semàntica distinta en funció del gènere i arreplegar refranys, dites i frases fetes per analitzar-los a classe. Durant l'anàlisi, els va sorprendre que, gran part dels que coneixien, estaven en castellà i, sobretot, la càrrega masclista que hi havia en algun d'ells: "la mujer, la pata quebrada i en casa!". Després del treball de comprensió, no va ser complicat escriure sobre ells un breu relat.

4. A partir de les notícies de premsa i de l'anàlisi de la publicitat, els alumnes aconseguiren nous arguments per als seus relats. Si més no, va quedar clar el sexisme i el paper de la dona com a objecte en gran part dels anuncis arreplegats.

5. La quotidianitat i els fets històrics també serviren per investigar i veure que la dona no pintava res en qüestions laborals ni econòmiques a nivell familiar fins ben avançat el segle XX. Habitualment s'encarregava de criar els fills i endreçar la casa. Fins i tot, havia de demanar permís al pare, primer, i, una vegada estava casada, al marit si volia treballar fora de casa o encetar estudis. Els vingueren al cap les reivindicacions, les diferències salarials, el tipus de treball, els estudis, la formació. Fins i tot, a partir dels relats dels familiars: com es festejava abans, quines coses no estava ben vist fer-les en públic...

Amb tot el material aconseguit a partir de les propostes anteriors, les diferents anàlisis i reflexions, col·leccionàrem un corpus interessant per formar relats breus. Ja només calia posar una mica d'ingeni, un poc de poesia o la ironia precisa perquè el relat tinguera la gràcia i l'entitat narrativa que buscàvem.

Per acabar de polir les narracions, demanàrem l'opinió de la resta del grup. Calia deixar només allò que fora essencial en el títol, seleccionar el fragment de la història que havien escrit, aquell aspecte que podria fer pensar els lectors o deixava un futur obert que obligava a imaginar-se coses.

Ara, si encara no ho heu fet, us convidem a llegir els relats seleccionats a l'institut Manuel Sanchis Guarner: primera part i segona part.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada