2 de des. 2013

Un joc d'espills

L'espill, en la literatura, ha estat un element de contrast, una porta a un món diferent, un instrument per amagar la timidesa o per a executar la màgia... Blancaneus, Dràcula, Alícia... són alguns dels personatges atrets per l'espill; però no els únics. Recordeu com el propi Martorell fa ús de l'ingeni perquè el Tirant lo Blanc es declare a la princesa Carmesina.

En la novel·la, Joanot Martorell empra algun joc d'espills en diverses ocasions. La primera en el capítol 127 (Com la princesa se conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava). La segona, en el capítol 283 (Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant), quan la Viuda Reposada mostra a Tirant el que passa al jardí, mentre aquest està al llit sense poder-se moure. La Viuda pretén engelosir Tirant fent-li creure que Carmesina l'enganya amb un jardiner negre.

Josep Palacios, al conte 'Ciríl·lic', també empra un joc d'espills per crear certa sensació enigmàtica que percep el lector mentre els dos jugadors s'enfronten en una partida de cartes en un vaixell situat al mig d'un riu.

Aquest interessant recurs el trobem també en fotografia on, per exemple, el reflex sobre l'aigua pot ser el punt de partida d'una simetria quasi perfecta per a un determinat paisatge.

            

El cinema també ha fet ús dels espills en moltes ocasions per potenciar en l'espectador, per exemple, la sensació d'angoixa que representa per a un personatge no poder eixir d'un laberint d'espills, la imatge del voyeur, l'engany...

           







Amplieu informació: Jot Down

________________________________________


Proposta de treball

Realitzeu tres fotografies on l'espill jugue un paper rellevant.
Després poseu-los un títol i recordeu-vos d'anotar les condicions tècniques en què s'ha fet cada fotografia.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 2 de desembre de 2013. El país)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada