El Jan de 'Superlópez' i la coherència personal

Foto: Jan, en el Saló del Còmic de Barcelona en 2002. / Susanna Sáenz (El país, 03-01-2013)

Ens ho contava Gregorio Belinchón en El país d'ahir: "Educado y tajante 'no' del mundo del tebeo a los premios oficiales". En aquesta ocasió ha estat Juan López Fernández, Jan, creador de Superlópez. Jan també ha portat al tebeo a Tadeo Jones, el personatge d'Enrique Gato que ha protagonitzat una de les pel·lícules més taquilleres del cinema espanyol durant el 2012.

Aquesta no és la primera vegada que algun creador rebutja cortesment un premi de l'establisment oficial. Belinchón, en l'article esmentat anteriorment, ens relata el cas de Jacques Tardi, autor de còmics com Puta guerra! I també coneguem, entre d'altres, el cas recent del novel·lista Javier Marías que el 2012 rebutjà el Premio Nacional de Narrativa, el de Jean-Paul Sartre que el 1964 va rebutjar el Nobel de Literatura, el de Marlon Brando (1973) que rebutjà l'Óscar. Fins i tot coneguem el cas d'algun esportista, com Pep Guardiola, que va manifestar que no mereixia el premi de ser candidat per al Príncipe de Asturias.

Però el cas d'aquesta mostra de rebuig a la vanitat i d'oposició al poder és encara més intensa, com relata Josep Asensio en iSabadell, quan es tracta d'alguna persona anònima per al gran públic. María Ruíz Martos, la líder veïnal del barri de Prosperitat de Barcelona, va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat i va tenir el valor i la gosadia de menysprear-lo davant de l’alcalde Xavier Trias que es va quedar amb una cara de sorpresa indescriptible.

Generalment, es dóna el cas que el rebuig comporta una mostra de desobediència civil contra les almoines del poder i de coherència personal que fa més interessants les seues obres als ulls del públic i posa l'èmfasi en la creació i en la personalitat del creador perquè es converteixen en un exemple a seguir, especialment ara que les retallades són tan constants i, sovint, injustes.