"Columnes de paper" de Salvador Vendrell

L'estiu és una època de descans relatiu; el ben cert és que, al llarg del curs, un mai no acaba d'arribar a tot el que voldria i allò que queda pendent, allò que et roda pel cap, intentes que tinga cabuda a l'estiu.

L'amic Voro em va recomanar el seu llibre poc després que li'l publicara l'editorial Perifèric i el vaig llegir en una vesprada; em va agradar i el vaig recomanar als alumnes de segon de batxillerat perquè conté uns textos breus que s'adiuen a la llargària dels fragment de comentari de les proves PAU i també perquè els temes que tractava (literatura, coneixements, costums i contrades del nostre país...) anaven paral·lels als del propi programa que desenvolupem a classe. El ben cert és que ells, com jo, també van quedar contents de la lectura.

M'havia proposat fer-li un correu a Voro per donar-li les gràcies, però ho vas deixant i, finalment, acabes pensant que ja no és l'hora. El tema em rodava pel cap de tota manera i, com qui no vol la cosa, vaig posar el llibre a la motxilla per rellegir-lo a un altre ritme. Les "Columnes de paper" se'n vinguérem amb mi a l'Alto Tajo (Terol-Conca i Guadalajara). La relectura em confirmà aquells aspectes de l'autor que ja coneixia (de prosa àgil, estudiós de la literatura, bon amant de la taula i del país...) i d'altres com l'estima per la muntanya que no m'eren tan coneguts.

He gaudit amb la lectura cada dia, després de fer un poc de caminant per les sendes que hi ha a la vora dels rius Tajo, Guadalaviar (Túria) o Cabriel (les fotos i els itineraris els podeu seguir a LLIMA), i, ara, us recomane que us acosteu al dietari de Vendrell, a la prosa d'uns escrits que havien estat publicats anteriorment al diari Levante-EMV en la columna que, des de fa temps, hi publica Salvador cada setmana. Els escrits, adaptats per al nou format, han adquirit un nou valor, el del conjunt i el de la tria personal, tot mantenint l'estil planer, de vegades socarró i lingüísticament correcte que el caracteritza.

Bona lectura!