5 de des. 2016

La fotografia, un suport imprescindible per al desenvolupament de la ciència?


Com haureu vist en el programa Quèquicom de TV3, la ciència ha treballat des de fa segles amb les il·lustracions obtingudes a partir de l'observació directa o mitjançant un microscopi o un telescopi.



Hui en dia, la fotografia ens permet complementar eixe treball d'observació i reproducció científica. No es tracta de substituir herbaris o dibuixos fets a mà (en ocasions imprecisos és cert) per col·leccions de fotografies, sinó més bé tenir un segon element de contrast. La imatge fotogràfica o del vídeo, ens aquest sentit, ha aportat alguns elements més aproximats a la realitat (dimensions, color, forma...) i ha ajudat els naturalistes, els botànics, els biòlegs, els químics... en el seu treball com a notaris de la pròpia observació científica.

Amb l'aparició de les càmeres digitals ultra sensibles (càmera lenta o ràpida) es poden observar detalls espectaculars que, d'altra manera, passarien desapercebuts per a l'ull humà. Tot i amb això, el treball de síntesi i esquematització que requereix una il·lustració encara el proporciona millor el dibuix a mà que és fruit de la reflexió.





Si abans el científic havia de passar un temps dibuixant, a peu d'obra diríem, els diferents detalls que observava, ara amb algunes fotografies es pot obtenir la mateixa informació, i altra de nova, fotografiant, per exemple, diferents moments d'un mateix procés. Però, en la contemplació pel científic de l'instant fotografiat, on quedaria la reflexió de la pròpia observació? I l'instrument que suposa haver d'observar amb major atenció per confirmar cada detall quan es passa al dibuix?

Tot i que la fotografia ha evolucionat molt i és més precisa, cal emprar-la com a complement imprescindible també en alguns processos. El dibuix i la pintura, no obstant, no podran ser desplaçats per la fotografia en camps com el de la predicció o formalització d'hipòtesis quan es tracta d'il·lustrar, per exemple, texts amb figures (animals, plantes...) que ja no existeixen perquè s'han extingit.




Per tant, el dibuix en ciència continua sent un bon mètode de treball, un bon sistema d'observació atenta que permet sintetitzar molt bé la informació i, amb l'ajut del càlcul numèric, preveure fins i tot el comportament de la matèria.

Apunt anterior: publicat el 24 de novembre de 2014 en aquest mateix blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada