1 de set. 2016

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Salomé

A partir del relat del Nou Testament (Marc 6, 21-28 i Mateu 14, 6-12) ens interessem per la figura de Salomé, una jove que encarna la sensualitat en aquest passatge i la crueltat, aconsellada per la pròpia mare.

Salomé va ser una princesa idumea (actual Palestina), filla d'Herodes Filip I i Heròdies. El matrimoni es va trencar i ella es va casar amb Herodes Antipes quan el marit encara vivia, fet que anava contra la llei jueva. És per això que Joan el Baptista el va qualificar d'adúlter.

Els evangelis de Marcos i de Mateu no esmenten el nom de la jove però si es diu que era filla d'Heròdies, la dona d'Herodes, i que aquesta volia venjar-se de Joan perquè aquest rebutjava el seu matrimoni (la llei prohibeix tenir a l'esposa d'un germà) i el qualificava d'adúlter.

Sembla que Herodes no pretenia castigar Joan d'aquella manera, però la sensual Salomé va ballar en un banquet per a d'ell i els seus invitats i en acabar la dansa, Herodes li va dir que podia demanar-li el que volguera. Assessorada per sa mare, Salomé li va demanar que li regalara el cap del Baptista en una safata de plata.



La primera representació de l'escena de què tenim constància apareix en el Còdex Sinopensis (s. VI) on els convidats a la festa, asseguts a la manera de les bacanals romanes, contemplen com Salomé arreplega el seu trofeu.


 

 

- Salomé, de Lucas Cranach El Viejo (1472-1553). Museu d'Història de l'Art de Viena.
- Salomé, oli de Bernardino Luini (1485-1531). Museu del Louvre de París.
- Salomé (1630-35), de Guido Reni.
- Salomé (1607), de Caravaccio.

Posteriorment, podem contemplar la figura de Salomé representada pels pintors mentre llueix la safata amb el cap de Joan el Baptista o espera el lliurament del regal.


 


- Salomé, de Bonozzo Gozzoli (1461-1462)
- Vitrall de Saint-leu-Saint-Gilles (París)
- Vitrall de la Sainte-Chapelle (s. XIII) 

La jove, representada generalment com una adolescent bonica i sensual, apareix en diversos materials mentre executa la dansa que va captivar el seu padastre, el clímax d'un succés que canviarà el destí de Joan el Baptista.

  
  

- Salomé, de Lajos Markos (1917-1993).
- Salomé, d'Ella Ferris Pell (1875-1879).
- Salomé (1910), de Julio Borrell Pla.
- Salomé (1870), de Henry-Alexandre Georges Regnault.
- Salomé portant el cap de Joan el Baptista, de Mariano Fortuny (1871-1949).

També el teatre (Saloméd'Òscar Wilde) i l'òpera (Salomé, Richard Strauss) es van fer ressò d'aquesta lluita entre Eros i Tanatos: un fet sensual (la jove que balla la dansa dels set vels) acabarà en un fet luctuós (la capriciosa jove demanarà la mort del ser humà que havia expressat en públic la crítica a la seua progenitora). L'actriu Núria Espert va representar als escenaris espanyols el personatge amb gran èxit de públic i la RTVE va emetre una versió abreujada de l'obra. Victòria Vera també representà el personatge amb vestuari del valencià Francis Montesinos.

Al cinema, també ha estat interpretada en diverses ocasions la història de la jove Salomé i de Joan el Baptista; des de la dirigida per William Dieterle (1953) fins a la versió de Carlos Saura (2002), dins de la seua sèrie de pel·lícules dedicades a la dansa. Però, potser, la producció més recent i costosa de Salomé (2013), basada en Wilde Salomé (2011) i inspirada en l'obra d'Òscar Wilde, és la dirigida i interpretada per Al Pacino, representada per una sensual Jessica Chastain. 




__________________________________

Treball recuperat (3 de novembre del 2015).
Alumne: Josep Arnau Vila. 1r de Batxillerat Humanístic. 
Assignatura: Literatura universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada