Pedrolo va ser descobert literàriament per Rafael Tasis, però la censura li posà molts entrebancs per a la publicació de les seues obres, crítiques i de marcat caràcter nacionalista. Aquest fet condicionarà les editorials i el propi autor, que guardaran les seues obres en un calaix més temps del necessari. Només amb la fi de la dictadura franquista, les obres de Pedrolo començaran a veure la llum. Serà el moment de la publicació de Mecanoscrit del segon origen (1974) i les reedicions de Joc brut (1965) que el connectaran amb el públic juvenil.
L'èxit de El mecanoscrit del segon orígen impulsà adaptacions en altres formats: ràdio, televisió (Televisió de Catalunya, 1985. Minisèrie de 2 capítols) i còmic (Barcelona: L'Atzar, 2 vol., 1984-1985, amb il·lustracions d'Isidre Monés i versió de Josep M. Guerra) per poder arribar a un públic més nombrós. Del text s'han fet també nombroses propostes didàctiques amb indicacions per a abans i/o després de la lectura amb la intenció d'ajudar els lectors més joves.
Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, assaig, narrativa i contes. També va introduir obres significatives d'escriptors estrangers amb les traduccions de la seua obra al català i va dirigir la col·lecció "La cua de palla" d'Edicions 62.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.