Comiat del curs

La meua amiga Pilar Martínez, sempre atenta i entusiasta, m'ha enviat uns deures per a l'estiu; serà que encara porta ben arrelat el fet de ser mestra, professora, ensenyant... Digueu-li com vulgueu: el plaer d'ensenyar, compartir, coeducar mai no es perd, es multiplica quan hi ha bons alumnes.

Són alguns dels deures que l'italià Cesare Cata, un mestre d'una escola de Secundària, ha posat enguany als seus alumnes. Això sí, nosaltres ens hem permès retocar-los lleugerament.

1. Al matí, de tant en tant, camina: per la muntanya, per la vora de la mar, per la ciutat. Mira com brilla el sol o com es reflecteix a l'aigua, en el vidre d'una finestra, al cim d'una muntanya o en la copa dels arbres. Pensa en les coses que més t'agraden, en la vida i sigues ben feliç.
2. Llig el màxim possible. Llegint, et sentiràs com els ocells volant. Llig perquè és una gran forma de rebel·lió.
3. Si et plau, fes esport amb moderació.
4. Evita totes les coses, situacions i persones que et facen sentir negatiu i buit. Busca situacions estimulants i amics que t'aprecien i t'entenguen per ser qui ets.
5. Almenys una vegada, has de veure l'alba. Estar en silenci i respirar. Tanca els ulls i donar gràcies...
6. Sigues feliç com el sol; indomable com la mar. De tant en tant escolta una bona cançó. A mi me n'agraden moltes: "El tren de mitjanit" dels Sau,  "El pi de Formentor" de la Maria del Mar Bonet, “Tinc un clavell per tu” de Lluís Llach, "Amb ganes m'he quedat" de Carles Dénia, "Diumenge" de Rafa Arnal o, per exemple, les "Habaneras de Cádiz", cantades per la Sílvia Pérez Cruz. I tu? Tria les teues.
7. Durant el dia o la nit, somia com pot ser la teua vida, com la vols i  reuneix forces per a no rendir-te. Fes tot el que pugues per a perseguir eixe somni.

No he pogut privar-me de compartir uns deures tan complicats amb vosaltres; sé de la vostra intel·ligència i que, per això, els fareu possibles. Sigueu feliços!

Bon estiu!