16 de juny 2015

Paseo (2007) d'Arturo Ruiz Serrano

 Un curt imprescindible que es converteix en un homenatge a totes les víctimes de l'última Guerra Civil espanyola (1936-1939), les vives i les mortes, de dretes i d'esquerres.

Enllaç a Vimeo i Dailymotion

Direcció, guió i productor: Arturo Ruiz Serrano

Pesonatges: Un poeta bohemi, interpretat per José Sacristán, un camperol analfabet i inofensiu, encarnat per Paco Tous, i un jove soldat ferit al qui dóna vida Carlos Santos.

Producció: Arturo Ruiz Serrano, T.L.C.A.

Direcció de Fotografia: Nicolás Pinzón.

Muntatge: Ángel Hernández Zoido.

Muntatge de so: César Molina.

So directe: Ibiricu.

Música: Iván Ruiz Serrano.

Durada: 12' 47''



Sinopsi:
Gabino mai no s'ha declarat a cap dona i no voldria morir sense fer-ho. Amb l'ajuda dels seus dos companys, Miguel i Luciano, ho aconseguirà mentre comparteixen els seus últims minuts de vida abans de ser-hi 'passejats'.

Guia didàctica



_____________________________________

A continuació hi ha els versos retallats del poema "Corazón coraza" de Mario Benedetti tal com apareixen al curt.

Porque eres linda desde el pie hasta el alma
Porque eres buena desde el alma a mi
Porque te tengo y no
Porque te pienso
Porque eres mía
Porque no eres mía
Porque te miro y muero,
y peor que muero
Porque tú siempre existes donde quiera
pero existes mejor donde te quiero
Porque tu boca es sangre y tienes frío
Porque te escondes dulce en el orgullo,
pequeña y dulce
Porque tengo que amarte, amor


Activitats

1. Localitza el poema 'Corazón coraza' de Mario Benedetti i compara el diàleg de José Sacristán i Carlos Santos amb els versos del poema original.

2. Com es manifesta la duresa del tema a través de la climatologia i la tria dels colors i els tons del paisatge.

3. Què significava la paraula "paseo" per a una persona que estava presa? Quin simbolisme tenia l'expressió?

4. En el pla final Luciano presta el braç al seu company per fer la darrera passejada i la càmera s'eleva  per mostrar la línia de l'horitzó. Quin significat té aquest moviment de càmera.

5. La forma de dir el poema final en el curt implica traslladar i regalar la paraula a qui no en té. Aquest no és l'únic cas de la història de la literatura i del cinema en què un pesonatge presta la veu a un altre. Consulta Cyrano de Bergerac; en una escena de la pel·lícula és ell qui dicta les paraules que Christian de Neuvillette li dirà a la seua cosina Roxana. Després compara l'escena amb la declaració del curt i assenyala alguna semblança i alguna diferència.

Recupere aquest apunt (publicat al blog LLIMA dins La Comunidad de El país el 23 de maig del 2011), especialment després d'haver escoltat el relat, amb motiu del lliurament de premis de l'AELC del passat divendres 12 de juny a l'Octubre CCC, en boca de Laura Borràs qui, en parlar de literatura, et contagia l'entusiasme perquè ho explica tot de forma planera, abellidora i divertida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada