24 de març 2014

'Vaig fer la maleta un dia de juny', una novel·la de Cinta Arasa

Cinta Arasa, Vaig fer la maleta un dia de juny. Col·lecció Esplai, número 55. Edicions del Bullent, Picanya, 2014.


Amb aquesta novel·la, Cinta Arasa va obtindre el 33 Premi de narrativa juvenil Enric Valor el 2013. Es tracta d'una novel·la amb transfons històric, centrada en el context de la Setmana Tràgica de Barcelona, moment en què els treballadors es revoltaren per les condicions laborals en què havien de treballar a les fàbriques especialment i, perquè, malgrat que estaven casats, tenien fills i eren l'única font d'ingressos de les famílies, eren reclutats per a la 'Guerra de Melilla' mentre els poderosos pagaven per no anar-hi.

En la primera part, relacionada amb el viatge de Francesc Pallarès a Anglaterra, Eulàlia, una adolescent de bona família, descobrirà que el món en què vivia no és l'únic que existeix i que la vida està també fora dels llibres. És el moment en què el context històric es fa més present en el relat. L'autora ha inserit correctament la part de documentació al temps que manté la intriga sobre els esdeveniments i sobre el moment i el lloc des d'on construeix el discurs la pròpia protagonista.

En el primer capítol, que és on es produeix la presentació dels personatges, contrasta el llenguatge dels senyors i el dels criats, especialment perquè aquests últims provenen del Baix Ebre, comarca de la qual n'és ben coneixedora l'autora de la novel·la perquèés nascuda a Tortosa. El tracte de la protagonista amb ells, especialment amb una de les criades, la Magdalena, tambéés molt familiar; l'afecte que li professen a la senyoreta és correspost per ella, que els veu en certa manera com els que la crien mentre el pare es dedica a controlar els negocis familiars i la mare a fer obres de caritat, assistir a actes de societat i dirigir la casa pairal i la d'estiueig, quan arriba el moment.

En la novel·la, no oblidem que va adreçada a un públic juvenil, també hi ha una part amorosa, una part sentimental, que, arribats al moll de l'assumpte, es fa previsible. Tot i amb això és, justament aquest aspecte el que pot interessar més al lector adolescent. A mi, en canvi, m'ha interessat més el tractament de la dona treballadora, la Blanche o les dones de les fàbriques angleses, com a persona que viu una època difícil; i, en el cas dels burgesos, el secretisme general dels pares davant les filles: el que es pot tractar i el que no és convenient davant de les adolescents. Aquesta és una manera de reflectir l'educació sentimental de les dones burgeses de començament del segle XX, una educació aparent, allunyada dels llocs de poder polític i laboral, completada amb la costura, les bones formes, la lectura i el bon gust pels detalls accessoris de la llar familiar. Des de la nostra perspectiva, potser sorprén el comportament burgés dels hòmens que no reconeixen les possibilitats de les dones i deixen els papers rellevants només en mans dels fills o els marits de les filles, però n'era el que predominava.

Respecte al retrat de les classes socials que en fa l'autora, és curiosa la gran preocupació que tenen les famílies burgeses pel que diran i la forta càrrega religiosa mostrada (instrument de control i temor), mentre tracten els assalariats, simplement, com a mà d'obra barata que els permet aconseguir els guanys esperats sense importar-los les seues condicions laborals ni de vida. En aquest sentit, l'actitud de les monges com a instrument repressor és prou previsible si coneixem el context històric i considerem l'obediència a què estaven obligades, no tant per devoció, que també, com per respecte a la mà que els donava de menjar.

Tot i que els aspectes comentats anteriorment són tractats superficialment, es tracta d'un text recomanable per als alumnes del segon cicle d'ESO. Es pot treballar en l'aula en coordinació amb els companys de Socials, que poden aprofundir amb major detall en el context social i històric de la novel·la. Des de l'àrea de Llengua es poden treballar més les qüestions argumentals, estilístiques i, fins i tot, dialectals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada