1) Una major gestió dels diners públics i el compromís ferm de la responsabilitat que ha de comportar qualsevol mala gestió.
2) El pensament que cada euro que invertim en educació són diners que ens estalviem en dependència tecnològica de tercers països.
3) La confirmació que cada euro invertit en educació són conflictes socials que ens estalviem tots i, per tant, la reducció de la intervenció policial i una menor necessitat de generar Serveis Socials que garantesquen les ajudes per als més desprotegits.
4) La idea que un treball estable no és cap privilegi, tot el contrari és un dret que tenim tots els treballadors i pel qual hem de lluitar.
5) La demostració que la crisi no la genera el proletariat sinó aquells altres que pretenen aconseguir cada vegada beneficis majors i guanys més fàcils; aquells que posen els marges econòmics de la banca o l'empresa tan alts que acaben per generar la destrucció de milers de llocs de treball.
6) La idea que l'estat del benestar social, que tant ens ha costat d'aconseguir, cal preservar-lo i que, per tant, si la crisi demanda major participació en les despeses de l'Estat, comencen a contribuir proporcionalment els qui més guanyen i els qui més tenen perquè la societat siga més justa en un futur immediat.
Passar més fam que un mestre escola (Levante-EMV)
Històrica mobilització per l'ensenyament valencià (Vilaweb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.