Ser mestres

Compartisc plenament l'entrada "Sóc mestra" i el vídeo "Sóc mestre" que publica l'amiga Pepa Guardiola al seu bloc Pepa Guardiola. Entre papers digitals.
Jo també sóc un dels mestres que em considere afortunat de poder ajudar les persones que volen superar-se dia a dia a través del coneixement i del saber fer.

Trobe que els mals gestors, que encara prenen decisions des de les institucions en compte de dimitir per la seua mala gestió, no s'estimen tant com diuen l'escola pública i, per això, pretenen rebaixar la seua qualitat amb retallades brutals (retràs en l'ingrés dels diners que corresponen a la gestió administrativa dels centres, retall de les beques per a alumnes, reducció del salari dels professors, augment de les hores de permanència i docència en els centres...).

Per sort, la qualitat de l'educació no depén només dels mals governants que han dilapidat fortunes en esdeveniments d’aparador i pandereta. Potser no compten amb l'entusiasme dels mestres i amb la seua vocació (o sí?) i l’afany de lluita dels alumnes, els pares i els mestres perquè l’Escola Pública no perda qualitat malgrat que es retallen tants recursos.

Foto: Las Provincias


Com a assalariat lluite pels meus drets com a treballador, igual que fa la resta de treballadors, siguen funcionaris o no, quan es veuen perjudicats en el seu conveni professional. Com a docent procure que els meus alumnes seguisquen aprenent el màxim i que mai no pensen que se m’arruga el melic davant les injustícies (que ells no deurien pagar mai). Com a pare demane que l’Escola Pública no estiga desatesa per l’Administració perquè és la que millor em garanteix els meus drets de lliure elecció. Com a ciutadà exigisc que la sanitat siga universal i de qualitat i que els meus impostos siguen ben administrats perquè generen més treball i benestar social... I tot això ho faig sense fer deixadesa de les meues funcions.

L'escola prepara persones per a la llibertat, la crítica i el futur; facilita els instruments perquè els individus prenguen decisions amb judici propi i això deu fer molt de mal als qui han hipotecat terriblement el País Valencià perquè, potser, fa por tindre ciutadans per compte de corderets.