4 de set. 2011
Primera audició de Vicent Andrés Estellés
CORRE
el
sol
com
un
infant
pel
passadís.
Puja el sol com un amant sobre el teu llit,
sobre
el
teu
nu.
Canta el sol com un ocell en el balcó.
Xiula
el
sol
de
bon
matí
com
el
trenet
que
creua
l'horta
i
els canyars.
Tota nua,
nua
i
alta,
dins
la
cambra,
s'alegraven els teus pits,
-caderneres,
passerells
i teuladins,
sargantana
a
la
paret-,
plens
de
sol
de bon matí.
Fotos: La paraula escrita permaneix, CDC, Jo quería tener candor, Javi, pix.com.ua, fotonatura, Els ocells al camp i la Conca de Barberà, Paloma Aguilar, El traductor català, Imágenes de Ibiza,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llegint versos de Vicent Andrés Estellés, acompanyats d'aquestes fotografies, no saps què pensar d'aquella dita que fa: Una imatge val més que mil paraules. Depèn de la imatge i, sobretot, depèn de la paraula.
ResponEliminaMolt bonic Francesc.
ResponEliminaBesets
Mercè