Tema 1: Característiques generals

1. La comunicació

Quan una persona vol comunicar alguna cosa a una altra ha d'utilitzar algun codi que siga perfectament entenedor per tots dos. Un codi és un sistema de signes organitzat. Quan el codi és desconegut per alguna de les parts, la comunicació es veu impedida o, si més no, dificultada. És el cas dels diferents idiomes quan emprem el codi lingüístic. Si, durant un viatge per Polònia, ens dirigim en valencià a un botiguer, el més segur és que no ens entenga i que, per tant, no puga produir-se la comunicació. Però, i seguint amb el supòsit, si tenim una gran necessitat de comunicar-nos amb el botiguer d'abans, que només sap polonés, podrem dibuixar-li unes creïlles en un full o assenyalar el producte que volem, si el té a la vista, i indicar-li, d'alguna manera, quantes unitats en volem.

Exercicis:

1. Completa els tipus de codi que coneixes: el català, el morse...

2. Busca al diccionari les paraules "llengua" i "llenguatge" i indica la diferència.

3. Busca a internet quantes llengües hi ha al món. I quantes d'elles desapareixen cada any.

4. Quants llenguatges hi ha al món?

5. Una imatge pot esdevenir un codi comunicatiu? I la música?

6. Quan afirmem que "el cinema és un codi comunicatiu que utilitza més d'un llenguatge", podries dir a quins llenguatges ens referim?

1.1. Paraula i comunicació

La paraula forma part d'un determinat codi que, si ens resulta desconegut, impedeix la comunicació. La comunicació pot alterar-se per una sèrie de sorolls, és a dir, d'obstacles que impedeixen una clara interpretació dels missatges; alhora que podem entrar en contacte amb la polisèmia, és a dir, amb la diversitat de significats per a un mateix terme. És ací quan entra en funcionament el context o amb la situació en la qual es produeix la comunicació (tema de què parlem, relació entre els parlants, lloc on ens comuniquem, coneixments que tenim sobre el tema...).

Un mot pot sigificar coses diferents en distints idiomes ja que forma part de codis diferents. Recorda, per exemple, les formes cama o acostar-se en valencià o castellà, i les interferències que alguna vegada deus haver observat.

Exercicis:

1. Si fem a algú la pregunta "em dius quin és el teu secret?" i obtenim per resposta un "sí, home", què podem entendre?

a) Sí, home, això faltaria! (sorpresa i negació)

b) Sí, home, no faltaria més. (conformitat)

c) Sí, home, vas llest! (negació)

d) Homeee! Que sí, que sí (irònic o de conformitat o fins i tot de negació)

e)Sí, home, a tu t'ho vaig a contar! (ironia i negació)

g) Qualsevol de les anteriors en funció del context.

2. Creus que la polisèmia afecta només a la llengua oral o pot afectar altres codis?

3. Un senyal de trànsit, per exemple una direcció prohibida, és interpretat de la mateixa manera si vas a peu o si vas amb el cotxe?

4. Llig l'article que Maritza Leyton publicà en VERTICE2000 o aquest altre de Yesica en la revista Life i digues si la gestualitat pot ser polisèmica.

1.2 Imatge i comunicació

La imatge, de la mateixa manera que la paraula, també tracta de comunicar alguna cosa, el que passa és que ens neguem habitualment a admetre'n l'existència d'un llenguatge propi, format per un sistema de signes que configuren un determinat codi.

Quan treballem amb imatges pensem moltes vegades que allò que veem és idèntic a la realitat, que tot és real. Però això és pura aparença, la realitat és una altra. La imatge representa alguna cosa. El major grau d'aproximació a la realitat (grau d'iconicitat) és el del propi objecte. Per exemple, la fotografia no és idèntica a la realitat perquè la representa en dues dimensions quan en realitat en té tres.

Una imatge és la representació, el signe d'un objecte real. Podrà tenir-ne tota l'aparença, però mai serà la realitat. És el mateix que ocorre amb la llengua. Una paraula només significa per convenció. Per tant, la paraula cama no és sinó la representació lingüística del concepte, de l'objecte real. Cal anar amb compte, però, amb l'existència dels conceptes abstractes que no fan referència a cap objecte real.

Exercicis:

1. Com expresses amb imatges una cinta, la por, una pipa?

2. El que has dibuixat abans és en realitat una cinta o una pipa?

3. Quan veus la televisió, estàs veient la realitat?

4. Quin codi penses que és més pròxim a l'objecte real: el lingüístic o l'icònic? Per què?

5. Interpreta la dita: "Una imatge val més que mil paraules".

6. Comenta aquest aforisme de Joan Fuster: "Les aparences no enganyen, són aparences".

7. Oralment, com definiries el concepte "puresa"? I icònicament, series capaç de representar-lo amb una sola imatge? Per què?

8. Coneixes alguna representació icònica de conceptes abstractes socialment acceptada? Digues quines.

9. Quins mitjans de comunicació utilitzen els codis lingüístic i icònic alhora?

10. La paraula por et trasmet eixa sensació? Per què?

11. Quan has anat al cine, has sentit "por" en alguna ocasió? Com ha aconseguit el director trasmetre't eixa sensació? Per què creus que ha aconseguit que sentires "por"?