15 de des. 2008

Comentari: 'La llarga vida del bolígraf'

El Periodico // PETIT OBSERVATORI // JOSEP MARIA ESPINÀS

La llarga vida del bolígraf

JOSEP MARIA Espinàs

Una senyora em va demanar que anotés el seu nom i la seva adreça. Vaig començar a butxaquejar, buscant un bolígraf. La senyora me'n va oferir un de seguida, just un moment abans que jo trobés el meu. "¿O li va millor aquest altre?". La població catalana creix. La població bolígrafa encara més.

Fins ara, el bolígraf ha estat immune a l'epidèmia tecnològica. Realment és un cas de persistència, d'èxit universal, i s'explica pel preu i per la utilitat. És enormement pràctic, i el seu inventor es mereixeria que se celebrés el Dia Mundial del Bolígraf -dies més absurds han anat omplint el calendari.

De tota manera, una cosa és qui el va inventar i una altra qui va saber treure'n el màxim partit. L'estri que va inventar el senyor John Loud -ara fa 120 anys- no era suficientment pràctic. Els germans Biro van aconseguir un progrés decisiu: la tinta era millor, i la punta més fina. Van patentar-lo a l'Argentina. ¡Però es van oblidar de registrar el bolígraf als Estats Units! Va haver-hi batalles entre empreses nord-americanes. Però el més llest va ser el senyor Bick, que en va adquirir la patent l'any 1951, va idear el tub transparent perquè es pogués veure quanta tinta quedava i va dissenyar el bolígraf amb arestes per poder agafar-lo millor. Del simplíssim objecte se'n van començar a vendre milions cada dia.

Després s'han fabricat molts models de bolígraf, alguns de molt sofisticats, altres de convertits en disfressa de ploma estilogràfica. El món comercial funciona d'aquesta manera: si un objecte corrent el podem transformar en un de més luxós i més car, segur que serà un negoci.

Avui conviuen, doncs, els Bic clàssics amb els de fantasia. I encara és l'hora que vegi una taula d'oficina amb un ordinador i complements informàtics d'última generació que no tingui també un pot amb mitja dotzena de bolígrafs. Les màquines d'escriure mecàniques han desaparegut; les elèctriques estan en decadència; els arxivadors s'han refugiat a la pantalla; les agendes telefòniques, també; les gomes d'esborrar són unes antiguitats manuals; els típex són una raresa històrica, ¿i les maquinetes de fer punta al llapis?

Queden dos objectes extraordinaris: els clips i els bolígrafs. Dos invents que tenen cadascun més de 100 anys.

Clips i bolígrafs encara fan que una taula sembli d'oficina. On els dits fan alguna cosa més que pitjar tecles.

El periódico.cat, 28 de març de 2008



Activitat

Resum del text que no supere les 8 línies però incloga tots els aspectes del text.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 14 de desembre de 2008. El pais) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada