En el dia del natalici del poeta Vicent Andrés Estellés (4 de setembre de 1924), s'ha consolidat una festa per la poesia i la difusió de la seua obra gràcies a la proposta inicial i a la tasca de dinamització que continuen fent Josep Lozano i Àlan Greus cada any en recordar-nos el moment de posar-nos a treballar perquè la celebració de l'efemèride siga un èxit a molts indrets del nostre territori. Deu anys són una bona consolidació i un estímul perquè aquesta data no l'oblidem ni des de les associacions, ni des dels centres docents tant a títol individual com a col·lectiu.
La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill...
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era...
Només era la joia del carrer.
I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...
_____________________
I aprofitem per recordar també l'Ovidi, un dels cantautors que més aviat i amb més sentiment difongueren, durant molts anys, la poesia d'Estellés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.