Abans de començar, recordeu algunes regles:
• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...
DICTAT 3, alumne 1
Josep Espuig era amic meu fins fa quatre dies. Ell és presentador de televisió i es pot dir que te èxit. Va aparéixer de jove en un programa d'entreteniment i, després de mig any de viatjar amunt i avall, li oferiren presentar l'oratge. Des d'aleshores, deu portar aproximadament dotze anys i escaig, s'ha fet un lloc en la graella televisiva. Fa uns dies vaig parlar amb ell per uns problemes de calvície. Ma mare, que l'adora, té el mal costum d'escoltar algunes converses telefòniques amb els meus pacients i aquella notícia la sobtà. De seguida, va demanar torn a la perruqueria.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
DICTAT 3, alumne 2
Josep exigia la discreció que jo, inexplicablement, no li vaig poder oferir. Mitja setmana més tard de la nostra conversa, tothom coneixia la notícia. Espuig, com acostumaven a dir-li els amics, em telefonà exasperat i amb queixes molt comprensibles. No em valgueren excuses, això sí, vaig parlar amb ma mare que tornava histèrica perquè tornava xopada per la pluja i amb els cabells desfets:
- Mare, considera't acomiadada! Buscaré un ajudant més professional i discret.
- Què dius?
- Començarà la pròxima setmana!
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.