30 de març 2015

Autopista literària 2012: primer autor

Amb motiu de la Setmana del Llibre, a l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla acostumem a fer un concurs literari, Autopista Literària, on els alumnes han d'endevinar unes pistes per descobrir l'autor i l'obra de què parlem. El premi, en material escolar, se l'emporta el primer que encerta el títol i l'autor. La setmana es completa amb el lliurament dels premis del Concurs de Narrativa Breu en Valencià, patrocinat pel l'AMPA del Centre.

A partir d'avui, durant el període de vacances, recuperarem uns quants enigmes publicats amb anterioritat en el blog LLIMA (La Comunidad, El país); els enllaços i la solució els afegim en l'apunt però no aparegueren en  l'original.

___________________________________________


Pista número 1

El nom del nostre autor va lligat, inevitablement, al d’altres tres intel·lectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (1981), Vicent Andrés Estellés (1993) i Enric Valor (2000).


A més, al poble on va nàixer, en la comarca de la Ribera Baixa, l'institut porta el seu nom.


EL MEU POBLE.- Un paisatge indulgent. Aquest és l'adjectiu: indulgent. Així és com convindria el del meu poble. (10-XI-58)

________________________________

Pista número 2

El cognom de l'escriptor de qui us parlem apareix en el següent poema de Joan Salvat-Papasseit (publicat en el llibre Óssa menor, 1925).

L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballen.

¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.

I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.

I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt...
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!


LA POESIA.- A fi de comptes, la poesia és un joc de mots. (3-XII-53)

_______________________________

Pista número 3


Enguany farà vint anys que va morir el nostre escriptor.

També es compleixen 50 anys de la publicació de la seua obra més emblemàtica.


Entre les seues obres, n'hi ha una que parla dels costums i d'un paratge emblemàtic per a alguns valencians.



“I ELS VALENCIANS, ¿QUÈ FEU?”- Cal desconfiar de les aparences massa “felices”. Una calma excessiva equival a una acta de defunció: les societats immòbils són, en efecte, societats mortes, o, almenys, moribundes.

________________________________


Pista número 4



Però no us parlem de cap novel·la; ni tampoc de Nosaltres els valencians, ni de L'Albufera de València. L'obra de la qual us parlem està publicada per l'editorial Bromera i conté texts breus. En les quatre pistes trobareu un exemple.

I, si ordeneu en el sentit de les agulles del rellotge les síl·labes tòniques de les paraules que amaguen les següents imatges, coneixereu el títol del qual us parlem.




NOVEL·LES.- Hi ha una manera de llegir novel·les que consisteix a no veure-hi sinó simples –i gratuïtes- xafarderies sobre desconeguts. És, cal dir-ho, la manera de llegir-ne més senzilla, estesa i atractiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada