13 d’abr. 2012

En temps d'usura, caritat

Després de treballar amb Alejandro Sanz o preparar l'espot de marques tan prestigioses com Mercedes Benz, Alejandro Toledo ens sorprén amb l'anunci de Cáritas, una entitat vinculada a l'església catòlica, dedicada a la caritat i a ajudar els més necessitats a través dels seus menjadors socials.


Llegim en El país que Alejandro ha fet la feina de bades i que trobà la motivació en contemplar un antic company de treball i adonar-se'n que es dirigia a un menjador social. La imatge de persones relativament ben vestides que acudien als menjadors socials de Madrid el va impactar i pensà que moltes persones, com a conseqüència de la crisi, havien perdut recentment el treball, la casa... i s'havien vist, de sobte, immerses en la pobresa. Aquest problema està més generalitzat hui en dia del que pensem; per això va decidir de manera altruista ajudar amb la seua feina Cáritas i el resultat és impecable.


Els nous pobres han estat el motiu elegit perquè la societat prenga consciència de la realitat de moltes famílies. La pena, com sempre, és que de nou es perpetuen missatges basats en la caritat i no en la justícia social.


La por a perdre la feina i la casa està ja molt present en la nostra societat i el que volem és que es genere esperança en un futur laboral millor; no hauríem de projectar únicament les expectatives socials de milers de persones en els qui obren voluntàriament la caritat. Torne a dir-ho, el treball d'Alejandro és magnífic tècnicament parlant i el missatge colpidor, com correspon a un anunci. Però la publicitat no entra en el fons del problema; serveix Cáritas i promociona la seua obra, però deixa de banda la causa que ha originat el problema i que obliga també a Cáritas a atendre cristianament milers de persones que no tenen on caure morts. Ja sé que no és l'objectiu de l'anunci, però m'haguera agradat també veure un cert transfons, una breu anàlisi de la ferocitat dels mercats i del joc dels usurers que han perpetuat una situació lamentable de la que s'aprofiten els poderosos i els rics, que reclamen més diners a costa de noves víctimes que havien fet una mala gestió personal o laboral, mentre els governs occidentals els perpetuen el negoci.

Amb l'anunci, els ciutadans som més conscients de la necessitat d'ajudar les institucions que, com Cáritas, un dia ens poden ajudar si el problema de la crisi va en augment i ens toca de més prop. Però ho són els nostres governants? O per contra pensen que la caritat els resol part del problema (gent que no se'ls revoltarà) i que poden continuar amb les seues retallades de drets socials i laborals que perjudiquen clarament el poder adquisitiu dels més humils i de la classe mitjana, mentre ells miren cap a un altre costat davant dels atacs insistents dels mercats que perpetuen una crisi que han contribuït a crear.


Cap dels professionals que intervingueren en la realització de l'espot publicitari han cobrat res i el propi Toledo valora en uns 40.000 euros el preu de la seua realització. És un gest que els honra i que vindrà molt bé als gestors de Cáritas, que podran seguir exercint la caritat amb més ajudes gràcies als beneficis que genere el propi anunci.

Mentrestant el govern continuarà exercint d'aplanadora amb l'argument de la força que li donaren els vots però lluny de qualsevol diàleg profitós amb les forces socials?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada