Homenatge al mestre i amic Josep Lluís Cases (i II)

Parodiant Vicent Andrés Estellés


Has assumit la veu
d’un poble,
la del teu poble,
i has sigut sempre poble,
a Silla, a Montserrat
i en qualsevol altre lloc
on t’has trobat.

De vegades has patit la intransigència
dels qui ens governaven malament
però has sabut esperar
i has caminat entre la pols
que s’acumulava als papers
en l’Administració,
i has tingut la sort,
que t’havies guanyat abans.
La sort que et seguira
la polseguera que alçava la teua gent:
els bons companys,
les mares i els pares,
els teus alumnes...
els amics.

I has tingut
fam i set de cultura,
i de justícia també,
i ho has escrit als teus poemes,
que han estat callats durant la nit.
Potser ara ha arribat l’hora
que ens els mostres.

Has vetllat en la nit
per la família, per l’escola, pels amics.
Mentre altres dormien,
tu estaves despert per tots.

Has estat la paraula viva a l’aula,
la paraula viva i honesta
a l’ajuntament o al sindicat,
la paraula dita en el moment just
amb voluntat de despertar
la consciència crítica
dels qui t’escoltaven sempre.

Has rebutjat el silenci
i has donat la cara;
has deixat de comptar les síl•labes,
de fer-te el nus de les sabates
per ser poble;
un entre tants,
un home més caminant
entre la gent del seu poble,
un mestre més,
alçant una gran polseguera,
des d’un poble
menut en dimensions
i ben gran per la gent
que el conforma.

Has fet de la vida
una enaltida condició
I t’has deixat de banda les banalitats
i has estat la consciència
de no ser res si no s’és poble.

Tu, com Estellés,
ja havies escollit caminar
decididament
després d’aquell silenci estricte
i lluitar per una vida millor,
més justa
i més solidària.


____________________________________


Estos, entre molts altres, han estat tels teus mèrits i per això hui ens reunim ací per desitjar-te una jubilació plena de projectes i amb les il·lusions ben complides.

En nom de tots els amics:

Moltes felicitats Lluís!

Montserrat, 3 de desembre de 2011

La notícia a Levante-EMV i a El Punt