Manifestació del 9 dOctubre

9 d’Octubre Diada del País Valencià

"E con la dita ciutat hac presa, poblà-la tota de catalans, e així mateix Oriola e Elx, e Alacant e Guardamar, Cartagènia e en los altres llocs, sí que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món; e són tots bons d’armes e de tots fets. E pot hom bé dir que aquell és dels gracioses regnes del món, que en veritat vos dic que entre tot lo món, jo ne altre no pot saber que dues províncies sien mellors ne pus gracioses de totes coses com són lo regne de València e el regne de Múrcia.”
(Crònica de Ramón Muntaner, 1.325-1.332)

El dia 9 d’octubre celebrem al País Valencià l’entrada de Jaume I a la ciutat de València (1.238), com a data simbòlica del naixement del poble valencià. El primer centenari de la Conquesta, el Consell de la ciutat va disposar una processó commemorativa el dia de Sant Donís (9 d’Octubre) pregant per les males collites, la pesta... Tanmateix, amb el temps i com a reacció als diversos esdeveniments sociopolítics posteriors (Decret de nova planta i absolutisme borbònic, abolició dels Furs...) la celebració va evolucionar fins al caire patriòtic d’avui en dia. Aquest últim tret és el que avui reivindiquem tots i totes, celebrant la unió, la germanor, del País Valencià com a poble de costums, llengua i cultura genuïns.

'Som País Valencià' serà el lema de la manifestació d'aquest 9 d'Octubre, que començarà a les 18.00 h des de la Plaça de Sant Agustí.

És així que aprofitem l’avinentesa per felicitar-vos el dia i, alhora, retre homenatge a un dels nostres escriptors més cèlebres en el centenari del seu naixement: Enric Valor (Castalla 1.911-València 2.000), amant orgullós de la seua terra, pintor de textos a qui hem d’agrair-li la seua tasca de recuperació i conservació de la llengua i la cultura pròpies.

“En el cor de l’home hi havia una enyor antiga per una llibertat radical, una ànsia inextingible de retorn a un contacte més íntim amb la natura, a la simplicitat d’una vida primitiva que no podria resistir la complicació i el deliri del progrés inevitable, que jo també estimava, de les societats modernes.[...] Cavar, llaurar, sembrar, collir; rebre cada dia, cada hora, el bes del vent i del sol, o de la boira o la pluja o la neu; contemplar la màquina de les estacions, que, com a simfonia eterna, fan els seus suavíssimos, els seus trémolos, els seus fortes...Tot allà dalt, més pur, més autèntic, fins i tot l’amor –Adam i Eva en un paradís pagà-. (Temps de batuda, Enric Valor 1.982)


Font: Secretaria de Comunicació CCOO