La pegatina: 'Aquí és Nadal i estic content'

La pegatina presenta 'Aquí és Nadal i estic content'

Els amics de les arts presenten el seu disc 'roulotte polar'

Els Amics de les Arts

          4-3-3

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria:
per la porta principal
entrar als annals de la Història...

I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat,
si la tàctica fa figa.

De porter, per parar els gols,
em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols
va i m’enduc una carabassa.

I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents,
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.

Si les coses van mal dades
penso plantar l’autobús:
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts!

Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
que no ho puc suportar.

I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames,
fan anar l’esquerra i la dreta
són els típics trencacames.

I de quatre, caixa o faixa,
un accent agironat.
Donaran joc les “V”
que m’esforço en remarcar?

Deixant-se caure a l’esquerra
pivot recuperador,
fixo la mirada al terra
si la cosa va a pitjor…

De mitja punta, fent boia,
una cita intertextual,
diré“M’agrada en Paul Auster,
és boníssim, tal i qual”.

I tota l’artilleria,
la concentraré al davant.
A l’esquerra el Martin Códax
provant d’evitar l’orsai.

Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
una copa em vull classificar.

D’extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta, i que les Taure
i els Aquari encaixem guai.

I de carrilers, per banda,
somriures adolescents
tan repetits, tan estudiats
tan entrenats digitalment.

Amb la meva gran jugada:
quatre notes a unisó,
et faig cometre una falta,
Dius: “Adoro els cantautors!”

Davanter centre amb olfacte
i amb arrencada explosiva
rematant centrada exacta,
si és que la centrada arriba…
Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
i ho provarem d’arreglar.

Si voleu escoltar alguna altra cançó de Els amics de les arts, cliqueu també ací

Nadal, vers a vers: Guerau de Liost

POEMA DE NADAL


La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 2 de gener de 2011. El país)

Informació sobre Guerau de Liost:

* Viquipèdia

* LletrA

* Enciclopèdia.cat

Títols de crèdit: Amélie de Jean-Pierre Jeunet

Els títols de crèdit són textos que s'agreguen a les pel·lícules, programes de televisió o videojocs per llistar i acreditar els membres participants en un projecte i l'equip implicat en la seua producció. Alguns espectadors els consideren una part prescindible de la pel·lícula, és per això que els directors, perquè la gent s’hi fixe, se les han d’enginyar per mostrar-los de forma atractiva.

La pel·lícula de la qual he seleccionat els crèdits és Amélie (2001), dirigida per Jean-Pierre Jeunet. El grafisme es compon d'unes lletres que alternen els colors roig i groc al temps que, per la tipografia, transmeten una certa sensació de temps passat.

En aquesta ocasió el director ha triat barrejar els crèdits amb una part del relat que serveix per a presentar-nos al personatge principal. La pel·lícula comença amb una breu introducció feta per una veu en off acompanyada d'unes imatges que semblen vídeos casolans i mostren alguns aspectes de la vida de la jove Amélie. Són imatges relativament divertides en les quals veiem Amélie des que és procreada, durant el part i mentre juga, generalment sola, amb els personatges que ella mateixa porta pintats a la mà, a la barbeta... La música reforça la idea de passat i ens deixa una certa malenconia, la mateixa que recorre tot el resum. Al temps que es projecten les imatges, van apareixent les lletres, en ocasions alternant un fons groc o roig sobre el qual algú retoca, amb les mans, les lletres com si jugara amb elles a formar noms: els dels crèdits inicials.

Javier Escorcia

A l'Hospital de Sant Joan de Déu s'ha pres una iniciativa per a recollir diners per a la planta 8a. És la planta d'oncologia infantil.

Si les tisorades en Sanitat han deixat moltes necessitats esperant-se a la cua, cal enginyar-se-les per poder recuperar una part dels diners que no els ingressen. Per ajudar aquests xiquets i les seues famílies, cada vegada que algú veu el vídeo els entren 5 cèntims d'euro. Coses de la publicitat que, de vegades, té aquestes jugades: afegir-se a una causa solidària al temps que promociona un producte comercial!

Encertada la causa i, sobretot, l'ajuda.

Recordeu-ho; per a col·laborar visiteu: http://www.youtube.com/watch?v=8WATgU5PduE&feature=youtu.be

'Leonardo interactiu' en la Biblioteca Nacional

  

S'ha presentat un nou producte interactiu de la Biblioteca Nacional; es tracta d'un treball interessant sobre una obra de Leonardo da Vinci de la qual trobareu també un manual en el següent enllaç. Podeu veure la seua presentació en Youtube i entrar en el món virtual dels manuscrits Códice Madrid I.

Després de El Quijote, aquesta és la segona producció feta sobre el material de la Biblioteca Nacional, un material que ens permet acostar-nos de primera mà a les imatges dels llibres i a un contingut, de vegades inèdit per a molts lectors.

Felicitats per aquest treball que ens acosta el llibre i la cultura als usuaris de la xarxa.

(Tema 15) "Ràpida teoria del porro" de Joan Fuster

(1962-2012) 50 anys de la publicació de

Raimon, en homenatge a Fuster, fa una lectura d'una selecció de textos de Joan Fuster. De tots, hem parat esment en un dels articles més irònics i divertits (temps: 11'57-14'47) del propi Fuster, publicat inicialment en la cartellera Què y donde, en la seua columna "Notes d'un desficiós". Posteriorment, alguns dels textos escrits per Fuster en l'esmentada revista serien publicats en un llibre que es publicà amb el mateix títol de la columna, Notes d'un desficiós, amb un pròleg de Vicent Ventura (València, Almudín, 1980); el text també ha estat antologat en diverses ocasions (Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. A cura de Josep A. Fluixà i A. Martínez. Alzira, Bromera, 1991). La càrrega irònica de l'autor de Sueca és evident; no sabem si aquesta mateixa ironia, compartida en moltes ocasions pel cantant de Xàtiva, és la que ha portat Raimon al lapsus en llegir una de les paraules del text; un fet que podria evidenciar el que, unes línies més avall, en diu Fuster: "Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més" [referint-se a un nou complex]. "O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral".

____________________________________________

RÀPIDA TEORIA DEL PORRO

Joan Fuster

Confesse que mai no m'ha interessat , i no sé per què. Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he retornat als meus tòxics subalterns, el tabac ros i el whisky. Deu ser cosa de l'edat. Però l'espectacle del porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per començar , el ritual de confeccionar-lo: és una operació meticulosa, que comporta calibrar la dosi de l'"herba" o el "xocolate", o la "merda", i barrejar-la amb els brins del tabac convencional, i enrotllar-lo tot amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en el mal sentit de la paraula. Després, algú l'encén. L'iniciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'èxtasi. És mentida, naturalment. La droga -si és droga, que ho dubte- no ha pogut produir-li un efecte tan immediat. El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolència gloriosa. I passa a la boca següent, i a l'altra, i a l'altra... A tot estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumidors, si no, ho simulen. Oscil·len entre l'eufòria i la laxitud. I fa bonic. Però és evident que la droga, consumida tan modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro individual serà tota una altra cosa: el porro col·lectiu, però, és el més habitual i suscita escenes increïbles. La meua conclusió és que la droga no es l'ingredient, sinó la bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que progressa a cada xuplada. Només Déu sap quants bacils passen d'un individu a l'altre. Tot són baves: el porro només n'és l'excusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més. O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral". La porreria pobra s'acontenta amb les baves... ¡No hi tinc res en contra, alto! ¡I per molts anys!

Agost, 1979

De Notes d'un desficiós

El text ha estat tret del web Imatge.org, un espai interessant on trobereu un conjunt de textos per al comentari.

Temes de literatura de segon de batxillerat

(Exercici en grups de quatre persones)

A continuació teniu diferents temes que hi ha penjats a la xarxa en diversos webs, llig-te'ls i valora'ls: digues quin et sembla més apropiat per a l'aprenentage que has de fer i si algun d'ells conté alguna errada o està curt d'informació. Justifica sempre la teua resposta amb exemples i tingues en compte el títol del tema.
Tema 15 Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

- La serp blanca
- IES Jaume I
- Faustilit
- 2blasbat
- Suport
- Josep Vañó
- Cèsar - Lletraferit
- Departament de filologia STJ Vedat
- Gloria Gómez Montllor

Bones notícies del Suprem

Després de tant de temps de lluita perquè al P.V. es puguera veure TV3, el Govern valencià va tancar els repetidors que permetien l'emissió de TV3 a casa nostra i va imposar unes multes astronòmiques a l'entitat Acció Cultural, pròpietària dels repetidors que permetien que el senyal televisiu arribara a cals valencians; hui el Suprem dóna la raó a Acció Cultural i a tots els qui han lluitat perquè una certa llibertat d'elecció de canal de televisió en la nostra llengua fora possible.

Llegiu les notícies i la informació en difertents mitjans i en la web de la pròpia entitat que ha coordinat la campanya de protestes i el recurs davant del Tribunal Suprem.

El Suprem dóna la raó a Acció Cultural

En primer lloc, el Tribunal Suprem confirma el que la nostra entitat sempre havia afirmat: que el Govern valencià mai no ha tingut autoritat per a sancionar-nos. Tal com diu la sentència...



“La asociació sancionada no asumía las funciones propias de un ‘operador audiovisual’, siendo un mero retransmisor, sin más, de los programas televisivos del verdadero operador público.

Bufetada judicial al govern valencià pel tancament de TV3

El Suprem espanyol accepta el recurs d'ACPV i diu que el consell no pot prohibir les emissions ni sancionar l'entitat

El Suprem tomba la prohibició d'emetre TV3 al País Valencià


Deixa sense efecte la sanció de 300.000 euros imposada pel govern valencià a ACPV. Entén que la Generalitat no tenia competència per clausurar els repetidors de l'entitat


Butlletí electrònic d'Acció Cultural