31 d’oct. 2023

Jocs i entreteniments: sudoku




sudoku [suðɔ́ku] 
m. JOCS Joc d'estratègia matemàtica que consistix a omplir amb les xifres de l'1 al 9 una quadrícula de 81 caselles i 9 subquadrícules, partint d'algunes xifres ja col·locades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.









 

22 d’abr. 2023

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2023 4)

 AUTOPISTA LITERÀRIA



QUARTA PISTA


Busquem l'obra amb la qual l'autora irrompé en el panorama literari i que fou finalista en els Premis Octubre.



L'editorial Vincle li ha dedicat INFINITA. Unes lletres per a... amb una pluja de pigues en la portada del llibre. Es tracta d'un homenatge amb la publicació d'un conjunt d'escrits de persones que se l'estimaven i reconeixien la seua tasca com a comunicadora en ràdio, premsa i també com a professora de valencià. 


MÉS PISTES



21 d’abr. 2023

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2023 3)

 AUTOPISTA LITERÀRIA



TERCERA PISTA


L'autora irrompé en el panorama literari el 1978 amb el poemari, finalista dels Premis Octubre, que seria publicat per Edicions 3 i 4 i prologat per Vicent Andrés i Estellés.


MÉS PISTES


20 d’abr. 2023

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2023 2)

 AUTOPISTA LITERÀRIA



SEGONA PISTA



Portada del seu segon poemari, prologat per Maria del Mare Bonet.


Aquesta dona entusiasta fou escriptora, poeta, professora de valencià i activista cultural. a més a més, col·laborà en premsa: El País, Qué y Dónde (“Entrevistas desde el Congo”) i Valencia Plaza (“València, quina paciència”). També en programes de televisió i ràdio (“La otra mitad” del Circuit valencià de TVE; “Tres en ratlla” i “Bypass” de Canal 9 Ràdio; i “Nou i mix”, “Arrels” i “Spotisme il·lustrat” de Canal 9.



19 d’abr. 2023

AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2023 1)

AUTOPISTA LITERÀRIA



PRIMERA PISTA



El 1985, Antònia Cabanilles publicava en l'editorial 3 i 4 La vella pell de l'alba, un assaig sobre la poesia al País Valencià que ja referenciava, entre les figures més destacades del panorama poètic d'aleshores, una jove poeta, nascuda a València el 1957.


MÉS PISTES


22 d’oct. 2022

Per a Tots Sants, monstres valencians




Enguany l'ETNO ha continuat ampliant el catàleg d'activitats que, sota el lema "Espanta la por", difonen i indaguen en les tradicions valencianes. Llocs, moments de l'any, objectes i criatures que constitueixen l'ideari de la por al País Valencià formen part de la Guia inacabada de la fantasia valenciana. És un llibre il·lustrat per Marc Bou i escrit entre Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado. En la presentació d'aquest matí, els autors ens han fet un tast del contingut que ha tractat cadascú i que complementa la informació del treball dels altres dos autors.   

Acosteu-vos a la biblioteca del poble on segur trobareu algun exemplar i endinseu-vos en el relat de les nostres tradicions; el pont de Tots Sants és un bon moment per familiaritzar-se, entre d'altres, amb les històries d'encantades, gegants o cavalls de foc. I feta la investigació en el llibre, pregunteu a casa si coneixen algun els personatges que us ha cridat més l'atenció.

__________________________________________

Publicat anteriorment el 21 d'octubre de 2019


Aquests dies, el Museu Valencià d'Etnografia ha tornat a muntar l'exposició 'Espanta la por' per recuperar els personatges d'algunes llegendes i rondalles valencianes i també els "monstres" de les històries populars sobre la por que es contaven a la porta del carrer a l'estiu i al caliu de la llar en hivern.



Al País Valencià l'1 de novembre se celebra tradicionalment la festa dels difunts o Dia de Tots Sants. En la nit de l'1 al 2 de novembre (Dia d'Ànimes), per motius sentimentals o religiosos, es posava una llumeneta (mineta o animeta en dèiem) per cada familiar mort; el motiu (ens deien) era orientar cap a la llum les seues ànimes que ens venien a visitar com havíem fet els vius el dia anterior en anar al cementeri. A mi, de menut, sempre em causava molt de respecte aquella resplendor nocturna i em costava dormir-me molt més que els altres dies.


Fa un parell de cursos, els alumnes de l'IES Lluís Vives de València van elaborar el Projecte Monstruari centrat en aquest mateix tema. El resum del treball es pot contemplar en un web on trobareu històries i il·lustracions dels mostres fetes pels propis alumnes. També podeu contemplar la pel·lícula d'animació que es va elaborar com a resum final. 


El cantautor Dani Miquel també va editar, poc abans, un disc amb cançons com La Maria no té por o Jo no tinc por dedicades al tema dels monstres valencians per desmitificar el tema de la por entre els més menuts.


A les xarxes socials també es va fer una campanya amb el hastag #PerTotsSantsMonstresValencians per difondre els Espantacriatures valencians en un intent més de recuperar l'imaginari col·lectiu valencià de la por i amb ell les paraules de la nostra llengua.

No han estat els únics que han inclòs en les seues creacions els personatges de l'imaginari valencià sobre la por. L’any 2010, a la facultat de BBAA Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, es va estrenar aquest curtmetratge d’animació realitzat per a l’assignatura de Projectes 2 (dibuix-animació).





I per anar acabant, ací teniu també la cançó de 'L'home del sac', lletra i música de Lluïsa Vandellós i Adrià Buscarons que pot servir-vos en una unitat didàctica per presentar el tema dels Espantacriatures a classe. 



D'aquest personatge, el Diccionari de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) en fa la següent definició:

cuiro [kújɾo]
1.
m. ZOOL. Pell grossa i pràcticament desproveïda de pèls que cobrix la carn de certs animals.
2.
m. PELL Pell del bou i d'altres animals adobada i preparada per a diferents usos industrials.Un abric de cuiro. Sabates de cuiro.
3.
m. Objecte fet de pell adobada. Cuiro de vi.
4.
m. [col·loq.] Persona molt donada a l'embriaguesa.
5.
m. [col·loq.] Persona grossa, molt voluminosa, però amb la carn fluixa.
6.
cuiro artificial m. PELL Matèria obtinguda per conglomeració dins d'una substància plàstica de fibres mòltes de pell.
7.
cuiro cabellut m. ANAT. Pell del crani on naix el cabell.
8.
cuiro cru m. PELL Cuiro més o menys translúcid fet amb pells bovines, sense pèl ni carn, i de secatge en estat gelatinós.
9.
entre pell i cuiro V. pell 9 i 10.
10.
exposar el cuiro loc. verb. Exposar la vida.
11.
tant unflen el cuiro que al final rebenta loc. orac. S'usa per a indicar que quan s'acumulen massa dificultats és impossible resistir-les.toix -a [tójʃ]
1.
adj. Que té poca intel·ligència, estúpid.
2.
adj. Esmussat, que no té tall.
3.
m. Rebaix o bisell que fa la mola en una ferramenta de tall afilat quan l'esmola.

Altres entrades del blog relacionades amb la festivitat de Tots Sants.