AUTOPISTA LITERÀRIA (V 2010 1)

AUTOPISTA LITERÀRIA 

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

IES MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA

PISTA NÚMERO 1

L'autor que busquem enguany:

- no ha triomfat de músic però va compondre una sonata per a Isabel. I, temporalment, va exercir el cant.

- a París, tampoc no fou gerent de cap hotel, tot i que tenia una clau que hi obria tots els panys.

- ni ha treballat de calafater, ni d'estibador del port; però s'ha permés el luxe de fer un balanç de mar per construir vaixells de vidre.

MÉS PISTES

AL V 2010 2

AL V 2010 3

AL V 2010 4

AL V 2010 SOLUCIÓ

Octavio Ocampo 3: la dona, la mort, la vida

Les flors i els animals, especialment els ocells, són, de vegades, la matèria amb què l'Octavio Ocampo dóna forma al rostre de la dona. El contorn i el contrast del clarobscur completen una silueta de rostre agradable.

 

L'art i la cultura orientals també estan presents en l'obra d'aquest pintor mexicà mitjançant la representació d'algunes deesses índies. El budisme i els seus temples recarregats de figures humanes i d'animals també es manifesten en aquestes composicions de retrats coloristes.

 

 

El Día de Muertos és una celebració mexicana d'origen prehispànic que honra els difunts el 2 de novembre, comença l'1 de novembre, i coincideix amb les celebracions catòliques del Dia de Difunts i Tots Sants. És una festivitat que la Unesco ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat, és per això que Ocampo també es fa resò de la festivitat i empra el signe de la calabera en algunes de les seues composicions.

Com ja hem vist en algun dels apunts anteriors, Octavio Ocampo reinterpreta l'art més reconegut mundialment i mitjançant figures humanes o angelicals, teles i objectes va donant forma a les seues pintures metamòrfiques que prenen ara la forma del braç de Déu i la creació d'Adam.

  

Octavio Ocampo 2: personatges reals i de ficció

El talent de l'Octavio Ocampo el portà a l'Art Institute de San Francisco on va estudiar interpretació i dansa amb l'objectiu de fer carrera en el cine i el teatre, però la pintura i l'escultura sempre l'han pogut més. Les seues pintures metamòrfiques han retratat personatges del cinema, del teatre, de la música, de la ciència, de la política o de l'art; és el cas del president Jimmy Carter o del descobridor Cristobal Colom, de John Lennon o d'Albert Einstein.

També ha il·lustrat personatges de ficció i recreat quadres d'art com El Quixot o La Gioconda.

     
Amplieu informació ací

(LLIMA. La Comunidad. El país, 6-abril-2010)

Lucas Martell: 'Pigeon: Impossible' (2009)

Des que començà a treballar en un curtmetratge, el realitzador Lucas Martell volia descobrir els rudiments de l’animació en 3D. Cinc anys més tard ens mostra els seus resultats: Pigeon: Impossible, una obra que no té res a envejar als films de Pixar. La seua durada és de 6 minuts i es mereix el seu visionat complet.

Pigeon: Impossible ens narra la història de Walter, un agent secret que se les ha de veure amb un colom en la lluita pel seu esmorzar. El curt ha aconseguit nombrosos guardons, entre ells el premi al millor curtmetratge en el Festival des films du Mondedans. Lucas Martell també ha editat tota una sèrie de documents sobre la producció del seu curt que podeu trobar a You tube i ací o ací.

ACTIVITAT

Objectiu: Treballem els elements de la narració.

Exercici 1: Digues el que conegues sobre l'espai, el temps, els personatges i l'argument del curt que has vist.

Exercici 2: Indica quins 10 verbs (infinitiu) assenyalen millor les accions que fan Walter o el colom.

Exercici 3: Descriu el caràcter de Walter amb tres adjectius i del colom amb altres tres.

Apunt publicat anteriorment en el blog LLIMA (La Comunidad, 19 de gener de 2010. El país)

Entre Charlot i Cantinflas

 

Segur que, en veure aquesta escena del còmic mexicà Cantinflas en la pel·lícula Si yo fuera diputado (1951, dirigida per Miguel M. Delgado), recordareu aquella altra on Charles Chaplin en El gran dictador (1940, dirigida pel propi Chaplin) també fa de barber. Els dos còmics mantenen en clau d'humor una posició progressista davant les actuacions dictatorials. Tots dos es caracteritzen per les seues interpretacions histriòniques i molt personals i pel vestuari o/i la manera de parlar que els identifica ràpidament.

L'he triada perquè a mon pare li agradava molt aquest actor; la seua presència i manera de parlar ja el feien somriure. Hui, dia de Cap d'any, en el dinar familiar ell no hi era entre nosaltres. En realitat feia temps, anys, que no hi era en cos i ànima com a conseqüència de l'alzheimer, però ens feia companyia. Fins fa dos anys el seu cos i algun que altre somriure estaven presents; ara ni això. Per això, pel record de mon pare, he volgut rescatar dos fragments de les pel·lícules de Mario Moreno: la que acabeu de contemplar pel paral·lelisme amb l'escena de Charlot i, la següent, Su Excelencia (1966, dirigida també per Miguel M. Delgado) perquè la pel·lícula acaba amb un discurs interessant. Pronunciat, aparentment davant l'ONU, per Cantinflas en el seu paper d'ambaixador, tingué gran importància perquè aleshores la "Guerra freda" encara estava molt activa. Hui les circumstàncies han canviat i l'hegemonia d'aquestes dues grans potències (Estats Units i la Unió Soviètica) ha patit modificacions significatives. Tot i amb això, Cantinflas encara diu algunes veritats, no per fàcils menys certes, que val la pena tornar a escoltar.

Apunt publicat anteriorment en l'antic blog de LLIMA (La Comunidad, l'1 de gener de 2009.El país)

Primer dia de Nadal: 'El circ de la papallona' (2009) de Joshua Weigel

The Butterfly Circus (El circ de la Papallona) és el curtmetratge que ens recomana l'amiga Evelyn. En ell podreu veure l'esperit de superació d'una persona que aconsegueix la llibertat gràcies a l'estima que per ell demostren unes grans persones i magnífics artistes de circ.

Com el dia de Nadal és tradició anar al cine, us recomenem que ompliu les sales i contempleu les pel·lícules en el lloc per al qual han estat concebudes. Apagar els llums de la sala i encendre els del projector és un acte meravellós que es transforma en imatges i en història, en pura màgia.

Però, si no heu tingut temps de traure les entrades, el passe ací, en versió original subtitulada en castellà, comença ja mateix, amb un colp de clic. Visioneu El circ de la papallona (en castellà) i deixeu-nos les vostres opinions i/o crítiques.

Recordeu la seqüència 10 recomanada per 400 colps. En acabar de veure el curt podeu comparar les vostres opinions i el que Pau Vaquero opinava sobre la pel·lícula “Freaks” on també està present el món del cinema i de la marginació de les persones que tenen un aspecte diferent.







Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 25 de desembre de 2009. El país)

Records i enyorança de l'INQUIET

“Aquells dibuixos van canviar la vida de David, segurament, per a sempre”

Amb aquesta breu sinopsi de la història, els amics de l'IES Faustí Barberà d'Alaquàs, sota la coordinació de l'entusiasta professora Pilar Alfonso, ens convidaven a veure el seu curt A fosques. L'any anterior també havien presentat el seu treball en el festival Inquiet de Picassent.'La samarreta' era una proposta original que no deixava tampoc indiferents els espectadors.

A fosques meresqué el premi del públic en la darrera edició de l'Inquiet, secció Inquieta. En el curt es donaven respostes a les següents preguntes:

"Qui és David? Per què li han de canviar la vida uns dibuixos? És una necessitat vital el que té o un caprici passatger?"

Des d'ací volem reivindicar la necessitat d'aconseguir espais, com el del festival Inquiet de Picassent, on projectar produccions escolars en valencià tan dignes com les que hui us hem referit.