1 de gen. 2010

Entre Charlot i Cantinflas

 

Segur que, en veure aquesta escena del còmic mexicà Cantinflas en la pel·lícula Si yo fuera diputado (1951, dirigida per Miguel M. Delgado), recordareu aquella altra on Charles Chaplin en El gran dictador (1940, dirigida pel propi Chaplin) també fa de barber. Els dos còmics mantenen en clau d'humor una posició progressista davant les actuacions dictatorials. Tots dos es caracteritzen per les seues interpretacions histriòniques i molt personals i pel vestuari o/i la manera de parlar que els identifica ràpidament.


L'he triada perquè a mon pare li agradava molt aquest actor; la seua presència i manera de parlar ja el feien somriure. Hui, dia de Cap d'any, en el dinar familiar ell no hi era entre nosaltres. En realitat feia temps, anys, que no hi era com a conseqüència de l'alzheimer, però ens feia companyia. Fins fa dos anys el seu cos i algun que altre somriure estaven presents; ara ni això. Per això, pel record de mon pare, he volgut rescatar dos fragments de les pel·lícules de Mario Moreno: la que acabeu de contemplar pel paral·lelisme amb l'escena de Charlot i, la següent, Su Excelencia (1966, dirigida també per Miguel M. Delgado) perquè la pel·lícula acaba amb un discurs interessant. Pronunciat, aparentment davant l'ONU, per Cantinflas en el seu paper d'ambaixador, tingué gran importància perquè aleshores la "Guerra freda" encara estava molt activa. Hui les circumstàncies han canviat i l'hegemonia d'aquestes dues grans potències (Estats Units i la Unió Soviètica) ha patit modificacions significatives. Tot i amb això, Cantinflas encara diu algunes veritats, no per fàcils menys certes, que val la pena tornar a escoltar.





Apunt publicat anteriorment en l'antic blog de LLIMA (La Comunidad, l'1 de gener de 2009.El país)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada