Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

NADAL

A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
i la simbomba
fosca.
Així com el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat
recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que
crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

_________________

FI D’ANY


"El sol se pon emboirat 

i tot lo mon vermelleja: 

en la boira que fumeja 

mor purpúria la ciutat. 

Darrera d'un vel daurat 

la muntanya’s transfigura: 

sembla apariència pura, 

sembla tota fantasia: 

aixís, en la llunyania 

esfumant-se capvespral, 

de real tota ideal 

va tornant la vida mia."

______________

ELS TRES REIS DE L'ORIENT

      

Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d'estrelles
només l'estrella rua que
en sortir cau al mar
un vaixell se l'emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a que li merquessin
i l'estrella es fongués enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M'entorno al divagar:
Tres soldadets dels reis - baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.

___________________

Sobre Joan Salvat-Papasseit:

- Viquipèdia

- LletrA i una selecció de Poesia.

Associcació d'Escriptors en llengua catalana 

Publicat anteriorment LLIMA (La Comunidad de El País) 21 de desembre de 2009.