31 de març 2015

Autopista literària 2012: segon autor

Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre i de la Diada de Sant Jordi, el 2012 us proposàrem un joc que consistia a descobrir l'obra i el nom de tres grans autors de la literatura catalana del segle XX. Hi ha una persona que és assagista, una altra que és novel·lista i la tercera que és poeta i dramaturg; dos homes i una dona; una persona nascuda prop de Valèncià, l'altra a Mallorca i la tercera a Barcelona.

Continuem jugant; si voleu, disposeu de quatre pistes per a cadascun dels autors; les dues primeres us ajudaran a descobrir el nom del personatge i les dues últimes a descartar obres que no busquem i seleccionar la resposta adequada.

Les pistes es van publicar per separat, cada dia a les deu i mitja se'n publicava una per a cada autor i divendres férem pública la solució de cada autopista literària. a continuació us deixem les quatre pistes el segon autor.

_____________________


Pista número 1

- Nascut a Barcelona, les primeres incursions personals en el món de la plàstica daten del 1941 i s'acosten tècnicament al que coneixem com a cal·ligrames.


- Autor teatral i poeta, el seu món creatiu és molt variat i ric.

Ací en teniu una mostra.



_______________________________

"Facilitat i felicitat són xifres
que busquen els qui canten
dins una gàbia. Però si,
per a mantenir el foc,
us cal agafar una brasa
encesa, poseu-vos cendra
al tou de la mà.

I, de la tristesa,
feu-ne llenya.


_____________________________________________________________________

Pista número 2

D'aquest amic de Josep Vicent Foix s'ha dit que és el...

“poeta, dramaturg, artista plàstic i dissenyador que va fundar el grup i la publicació Dau al set (1948), una de les principals manifestacions modernes de la poesia visual en la qual també participaren pintors com Tàpies. Artista total sense distinció de gèneres, el seu treball arribà a la prosa poètica, al cinema, al teatre, a la música, al cabaret, al disseny gràfic i, fins i tot, a l'il·lusionisme”.

     


"Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller,
als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses"

______________________________

Pista número 3

L'any 1944 aquest creador escriu la seua primera obra teatral on comença a experimentar amb la poesia en una dimensió plàstica. En el teatre busca, segons diu: "la setena cara del dau; la quarta dimensió del poema".


Per això s'acosta al surrealisme i escriu obres del més pur estil dadaista: diàlegs de sords, absurds, participació de l'espectador... Li naix una nova preocupació que es perfilarà com el gran tema de fons de tota la seua obra: la reflexió sobre la validesa i el paper del llenguatge en la comunicació humana.


"Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt"

______________________________

Pista número 4

La ironia i el sentit de l'humor estan molt presents en l’obra d'aquest artista. En la seua etapa de maduresa buscarà l'essència de la paraula i la simplicitat de l'objecte. La influència zen li permetrà buscar una nova realitat i plantejar també el sentit de l'obra des de la plàstica.

La paraula i la lletra esdevindran a partir d'ara els puntals de la poesia visual d'aquest senyor tan creatiu.

Com a mostra alguns dels objectes de l'exposició Les paraules són les coses.





Però, anem a l'obra que ens ocupa aquesta vegada.

Es va estrenar amb escenografia d'Antoni Tàpies i té un títol molt senzill:



"M'assec en un balancí i miro per la finestra.
Hi ha uns llibres que es deixen llegir i uns altres que hi has d'anar."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada