13 de febr. 2014

Llenguatge cinematogràfic: la tria de plans

Qualsevol treball requereix una planificació apropiada, una reflexió prèvia per aclarir quin és l'objectiu del treball i amb quins elements s'hi compta perquè s'entenga correctament. En cinema, planificar és també organitzar l'ordre de filmació del plans d'una pel·lícula, l'enquadrament, l'ordre del muntatge definitiu dels plans rodats per formar una seqüència, el moment en què cal incorporar una música o un efecte especial que potencie el treball dels actors, etc.

El cinema és l'art de provocar sensacions i per transmetre sensacions es pot fer ús dels diferents tipus de plans en funció de la seua efectivitat, de l'angulació de la càmera en fer l'enquadrament, de la creació d'un eix de comunicació entre els personatges...

El pla és la unitat de presa, el conjunt d'imatges que, en el moment de la gravació, s'enregistren amb continuïtat.

Però el pla també té el valor de l'enquadrament, és a dir, el grau d'aproximació de la càmera a una determinada realitat. Per a la seua catalogació, es pren com a mesura i orientació la figura humana; l'allunyament (gran pla general) o la proximitat a la persona (pla de detall) aportaran un valor més descriptiu, més narratiu o més expressiu a l'escena.


Per tant, la tria de plans no és banal.
- L'ús de primers plans és més apropiat per transmetre els sentiments dels personatges.

- L'ús del pla mitjà i del pla americà per a mostrar com interactua el personatge amb algun element del seu voltant.

- El pla general per mostrar el personatge en el seu entorn.



- La panoràmica o el gran pla general per mostrar com actua, com es mou el personatge, quina acció realitza.




Tampoc la tria de l'angulació de la càmera és banal. La inclinació pot donar lloc a un pla:



- Normal. L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge.

- Picat. Quan la càmera enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per a fer més menut el personatge, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot servir per a presentar millor un paisatge, una multitud, la planta d'un edifici.

- Contrapicat. Quan la càmera enregistra de baix cap a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecta queda engrandit.

- Inclinat. Quan inclinem la càmera lateralment. Expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat...



Amplieu la informació en la web "Llenguatge cinematogràfic" i mireu-vos els vídeos que il·lustren l'apunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada