2 d’ag. 2013

La rosa

De sobte el descans merescut ens arribava en forma d'itinerari viatger. Acabava juliol i tornàvem a viure el contacte amb la natura gràcies a l'afecte i l'hospitalitat generosa de les amistats fidels. Fugíem de la quotidianitat i de la pròpia ciutat per recordar el camp, l'interior, la muntanya. Tornàvem al Barranc de la Tejeda(Noguera) on la vida encara despertava intensa en formes primaverals de flors i metamorfosi constant.


Una alenada fresca recorria la serra des de mitjan vesprada fins a ben avançat el matí i ens deixava una certa sensació que ja enyoràvem després del començament d'estiu humit i calorós viscut a la ciutat.

Una flor senzilla, irisada de rosa, ens donava la benvinguda i ens despertava els primers sentits que havíem deixat un tant atrofiats entre el fum i el soroll dels cotxes, les coloraines lluminoses dels semàfors i les imatges d'artifici constant que oferien els aparells de televisió. Amb ella tornà el color i la seua aroma ens acostà algunes formes d'una natura un tant domesticada però encara intensa i desitjada.

A Pilar Alfonso, per la seua amistat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada