aquest ha estat un curs difícil, ple de contradiccions; les meues, que en són moltes, i les que el moment històric que ens ha tocat viure ens ha deixat al càrrec.
1. Les autoritats educatives retallen indiscriminadament salaris de professors i diners per a beques, al temps que augmenten el nombre d'alumnes per classe i grup i allarguen la jornada laboral del professorat. Mentrestant, en l'actuació d'un altre ministeri descobrim que es rescaten bancs, es perdonen evasions fiscals i es paguen comissions milionàries a polítics i directius d'empreses i es mira cap a un altre costat quan algú no ha fet l'ús apropiat dels diners públics basant-se en l'escletxa que deixa al descobert aquells aspectes de la llei que encara no havien estat prou definits.
2. Els mateixos afectats per les mesures del govern manifestem certa divisió i enfrontament que debilita les nostres reivindicacions. Entre les propostes d'actuació, se'n fan algunes que una part dels docents, dels pares o de les editorials no entenen: s'eliminen activitats extraescolars, s'apunta la possibilitat de suprimir els llibres de text, es multipliquen les concentracions i manifestacions que les autoritats no valoren... Uns i altres potser tenen raó, però en aquesta batalla, de vegades, s'oblida que pares, alumnes i professors estem en la mateixa riba i que hem de fer un front comú perquè l'educació pública continue sent un bé de tots i de qualitat, el benefici amb què comptem els ciutadans per poder transformar la societat i millorar el món des d'un pla de major igualtat i justícia.
3. Alguns alumnes fan jornades de lluita que semblen més diades de descans; altres promouen una primavera cultural, des de València, que es converteix en l'exemple a seguir per estudiants d'altres llocs de l'estat.
Per tot això, he volgut acomiadar-me de vosaltres aquest curs d'una manera un poc contradictòria també. Volia acabar només en positiu i deixar de banda les reflexions que ens cal fer a tots després d'un any tan dur, però han caigut en les meues mans unes imatges (regal d'un bon amic que ens ha facilitat moltes vegades informació sobre pel·lícules també), unes vinyetes àcides de la il·lustradora polonesa P. Kuayñchi. Es tracta d'imatges artístiques, d'il·lustracions intel·ligents que desitge us facen reflexionar sobre el que està passant al món.
L'estiu us deixarà temps per al descans merescut; la diversió i distracció necessàries per a carregar les piles de nou us la proporcionareu vosaltres, que d'això en sabeu més. I el curs vinent continuarem la formació personal de la millor manera que sabrem i podrem. Dels qui deixeu l'institut, uns estareu a la universitat; altres, fent un cicle formatiu, i alguns en el món del treball si la sort us acompanya. A tots molta sort i molta reflexió, la que ens cal en temps difícils.
Font: http://blog-acavart.blogspot.com.es/2012/05/arte-com-sentido-critico-p-kuaynchi.html
I no us oblideu mai que, si voleu, fins i tot podeu...
Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad. El país)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.