28 de març 2012

Això és parlar clar. Llegiu l'article de Josep Lluís Pitarch

Valencià llengua i imatge






Enllaçats pel català i en vaga de fam


EL REPUNT

El Punt Avui+, 26/03/12 - Josep L. Pitarch -

La històrica obcecació espanyola i francesa contra la llengua catalana dóna, cada dia que passa, més motius per a rebel·lar-se en defensa de la llengua, com està passant ara mateix a les Illes. Vull posar-me a dir alguna cosa, perquè al País Valencià no se'n sap gaire de les penalitats i mils de putades que estan patint els nostres connacionals d'allà la mar, o siga mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Dividits com ens tenen entre dos estats clarament imperialistes (França i Espanya) i subdividits en autonomies i departaments, de vegades en sabem més del que passa en qualsevol altra part del món que en un dels nostres propis territoris. Estem (ens tenen) tan subdividits, perquè ens tenen por; especialment, la tírria li la tenen a Catalunya, que és a qui més temen i ataquen, però com saben que els Països Catalans no són un somni, sinó una possibilitat, ens foten per tots els cantons.

Vull dedicar aquesta columna a les Illes, perquè des que el PP i Bauzà es feren amb el poder, s'hi han posat en marxa una sèrie de mesures en contra del català, com fins ara no les havien posades, en el sentit de reduir la presència del català a la vida pública i a l'administració, d'eliminar l'exigència del seu coneixement, de disminuir la presència escolar del català i del seu ensenyament, de... Bauzà ha posat en marxa la política genocida que es seus col·legues valencians fa anys que practiquen: la idea és rebaixar tant com es puga l'ús de la nostra llengua, afavorint el castellà. En conseqüència a tanta agressió, però, a les Illes s'ha posat en marxa la resistència, o siga que s'ha posat en marxa la guerra de resistència.

Mira per on, la tranquil·litat que hi havia. Més o menys, a les Illes en matèria lingüística, s'ha traduït en un seguit d'accions de protesta, en les quals participen ensenyants, estudiants i pares. Aquestes accions, que anomenen “enllaçats per la llengua”, consisteixen a penjar llaços de senyera a les façanes dels centres públics, com a símbol de repulsa de les mesures contra la llengua del govern popular. La resposta amenaçadora i carregada de represàlies del govern de Bauzà són la prova de com preocupa a aquests miserables espanyolistes, que la gent tinga i prenga consciència del perill que representen les seues polítiques i que hi proteste.

La resposta del poble va sent, cada dia que passa, més evident i contundent: la major part dels centres escolar es neguen a treure “el llaç pel català” de llurs façanes; una part important d'ajuntaments, de batles i de regidors (fins i tot els hi ha del PP) protesten; els sindicats, la intel·lectualitat i la universitat també s'han posicionat en contra... Fins i tot hi ha la magnífica demostració de protesta, que estan protagonitzant “Jubilats per Mallorca”, un membre dels quals, Jaume Bonet, s'ha declarat en vaga de fam, i un altre col·lega està a punt per a posar-s'hi.

Vull retre'ls un homenatge d'agraïment i reconèixer públicament la importància de la seua gesta. Una nació com la nostra, sotmesa a tantes privacions, perseguida i putejada al llarg de la història, s'ha de veure orgullosament representada per persones com Jaume Bonet, que és qui està ja més de dues setmanes en vaga de fam, perquè, com diu, “seria fotut deixar-se morir sense dir res”. Bonet és un maulet. Un maulet com els qui al llarg de la història han tingut gestos tan valents i decidits en la defensa de la llengua, gràcies als quals encara subsistim.

Com ací hi som tots, els uns i els altres, sóc partidari que parlem clar: en aquesta guerra que ens han declarada, ells són l'enemic i nosaltres tenim el dret i l'obligació de defensar-nos (és un dret internacional, un dels drets de l'home). Si a la banda d'ells hi ha, a més a més, tot el podrimer de la corrupció, això encara és un motiu afegit per a rebutjar-los. Sentim-nos, doncs, orgullosos de la resistència de les Illes: enllacem-nos amb ells en la seua lluita pel català i abracem, encara més orgullosos, aquests magnífics jubilats de Mallorca que s'han declarat en vaga de fam, per la llengua. Jo els envie una abraçada, amb tot d'emocions i d'agraïment. Als Segadors hi ha una estrofa que diu: que tremoli l'invasor... Fem, doncs, que tremoli Bauzà i els botiflers que li donen suport i que col·laboren amb els enemics del país. I que visca la llengua catalana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada