17 d’abr. 2011

AUTOPISTA LITERÀRIA 2011

Amb motiu de la Setmana del Llibre, a l'institut acostumem a fer un concurs literari on els alumnes han d'endevinar unes pistes per descobrir l'autor i l'obra de què parlem en castellà, valencià, francés, anglés, grec i llatí. El premi només se l'emporta el primer que encerta tots els títols i autors.
Demà començarà la cursa i acabarà dimecres amb el lliurament del premi, juntament amb els del Concurs de Narrativa Breu que organitza el Seminari de Valencià de l'institut, patrocinat pel l'AMPA del Centre.

Us deixem la primera de les pistes i confiem que no us portarà massa temps resoldre-la. Penseu que també participen alumnes de primer cicle de l'ESO.



AUTOPISTA LITERÀRIA 2011

PRIMERA PISTA

Hui la pista té tres parts perquè endevineu el nom i cognoms, que no el pseudònim,de l'autor.



- La primera, una imatge d’un dels darrers actes que va protagonitzar, divendres 15 d’abril, amb motiu de la presentació del llibre d’Antoni Martínez Revert sobre el músic i cantautor Pep Gimeno Botifarra.

- La segona, un trosset del que va llegir a l’acte i té escrit al seu blog sobre Pep Gimeno:

Durant molt de temps Pep i jo ens hem conegut allò que se’n diu «de vista». I ja sabem que de vista tots en coneixem a molts. I per això anem pel carrer i contínuament saludem uns i altres. Ens reconeixem com a membres d’un mateix col·lectiu humà, concret i proper. Si voleu podríem dir-ne «tribu». Sens dubte ens saludem –un gest a l’aire amb la mà, un exigu moviment de cap, un brusc monosíl·lab: Eu! Au! Ie!– perquè en algun moment de la nostra vida hem coincidit a fer alguna cosa en comú, ni que fóra avorrir-nos en un mateix brincalet o en el rastell d’un mateixa vorera, potser –posem per cas– mentre rascàvem un pinyol d’albercoc contra el ciment raspós per a fer-ne un xiulet. És clar que parle d’un temps en què podíem seure segurs en els rastells perquè no hi havia gaires cotxes que ens ho impediren, de fet encara solcaven els carrers d’aquella Xàtiva llauradora bona cosa d’animals d’ungla que, sols, en rècua o estirant un carro, feien marxa a poc a poc, no per melsuts sinó per fatigats...

- La tercera; que el nom amb què signa els seus llibres és un pseudònim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada