Josep Iborra (Benissa, 1929 - València 2011) ha mort aquest matí; era un home senzill, bondadós i treballador incansable que exercia el seu treball des de la més absoluta discreció i professionalitat. L'escriptor, a part de donar a conéixer de forma intensa la figura i l'obra de Joan Fuster amb el seu assaig Fuster portàtil (1982), ens ha deixat un llegat extraordinari a tots els qui ens estimem la cultura i la literatura del nostre país.
Amant de les tertúlies literàries, conferenciant metòdic, prologista lúcid, narrador reflexiu (Paràboles i prou - 1955) i assagista intel•ligent (Conflències i Trinxera literària -1995-, Inflexions -2005- i Diari d'un bizantí -2007), va ser co-director de l'Institut de Ciències de l'Educació i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València UV. Des d'aquest lloc de responsabilitat en un moment imprescindible per al País Valencià (el final de la dècada dels setanta i, especialment, els inicis dels huitanta), ens va deixar una gran herència a tots els qui treballàrem en els cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica: el seu saber fer des de la formació, la responsabilitat i la seguretat ens donava la tranquil•litat necessària per a exercir com a docents i preparar alguns dels qui serien la primera fornada de professors de valencià dels instituts de batxillerat i de formació professional després de la Llei d'Ús. Des del coneixement i la ciència, amb la didàctica apropiada, es podia arribar a tothom.
Durant anys l'he admirat tant com al mestre Valor, tots dos veïns del barri, valents, persones accessibles i molt capacitades i lúcides per a transmetre l'estima per un país, per una cultura pròpia i per la nostra llengua; persones imprescindibles per entendre l'evolució experimentada literàriament i lingüística del nostre país; persones facilitadores del procés de normalització lingüística que encara anem fent. Seguirem valorant-lo en rellegir els seus escrits, n'estic ben convençut.
El seu cos serà incinerat al voltant de les quatre de la vesprada en el Cementeri General de València, però la seua tasca intel•lectual i professional queda en cadascun dels qui ens considerem els seus deixebles.
Ens deixa l’obra i un bon record. DEP
Nota.- Crec que és un bon moment per a rellegir les entrades dedicades a "Confluències" (1995) i al "Diari d'un bizantí" (2007) que el seu fill, l'Enric Iborra, li dedicava al bloc La serp blanca
_______________________________________________
Afegit el 25-02-2011
Podeu ampliar la informació:
- A l'apunt del company Josep Alandete al blog Cruïlla.
- A Valencià llengua i literatura on, a més de la informació d'aquest apunt, trobareu un afegit amb enllaços dels articles apareguts en premsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.