A partir de la carta següent, que ens envià l'amic i escriptor Josep Lozano quina se n'ha armat de més bona! Demà la festa serà un goig en moltes localitats i seus. Crec que és una bona ocasió per a consolidar un acte cultural, lúdic, festiu... i poder confirmar, de forma ben positiva, les arrels del nostre poble i l'estima per la nostra cultura i llengua.
Disposeu d'altres informacions. En el nostre bloc podeu trobar altres propostes i també a la xarxa 1entretants.
Endavant; no us perdeu la festa! Segur que a prop de casa teniu alguna proposta interessant.
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/9/3/poble-pais-patria-els-versos-vicent-andres-estelles
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/9/2/el-menjar-l-obra-vicent-andres-estelles-dos-exemples
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/9/1/ovidi-interpreta-els-amants-vicent-andres-estelles
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/8/31/festa-vicent-andres-estelles-alboraia
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/8/30/el-dia-4-festa-vicent-andres-estelles
La carta de Lozano ens demostra una vegada més que les noves tecnologies ens permeten compartir la informació de forma més ràpida i eficaç i que, quan es tracta d'un fet interessant, com ho és aquest, sempre hi ha persones disposades a secundar-lo. Consolidem la festa!
Lozano en la seua proposta ens deia:
Festa Estellés: Carta-convit de Josep Lozano
Estimada amiga o amic:
Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.
Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.
La meua proposta és la següent:
Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.
Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col•lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:
a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.
b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.
c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade; si no us semblen bé les Propietat de la pena o Els amants, que ja us envie amb aquest correu.
d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.
Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o col•lectius.
De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.
I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.
Atentament,
Josep Lozano
Paco, si ets qui jo crec m'alegra que Estellés ens haja reunit. Si no ets qui jo crec, m'alegre de saludar-te. En tot cas, afegesc el teu blog al meu.
ResponEliminaFrancesc, ha estat una festa magnífica. Una Diada esplèndida. Jo crec que la podrem repetir cada any després de l'allau de participació que hi ha hagut.
ResponEliminaM'hagués agradat deixar-vos algun comentari a Un de tants, però he d'estar-hi registrat per participar-hi. Ja li he fet arribar el meu agraïment per la confiança que heu dipositat en mi a la Laura i al Francesc (d'Amics arbres, arbres amics).
Penso que hem d'aprofitar ocasions com aquesta per enfortir i estrènyer lligams entre els diferents territoris que compartim cultura i parla.
Avui ha estat una ocasió única per conèixer millor un grapat de blogs del País Valencià. Encara que ja n'hi ha un grapat que llegeixo i sovintejo!
Una abraçada
Subscrivim totalment el comentari de Víctor Pàmies.
ResponEliminaRosa, celebre trobar-te pel bloc; tot i que escric poc ací. Em pots llegir cada dia en http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/posts.
ResponEliminaSeguiré els teus escrits. Abans encara podíem xerrar un poc mentre esperàvem l'arribada d'un tren o altre a l'estació de Silla; ara, aquest espai pot ser un punt de trobada.
Una abraçada
Víctor, subscric, com els amics de Bullent, les teues paraules. Ha estat una bona ocasió per recodar Estellés, fer cohesió de l'espai cibernètic català i donar-nos a conéixer entre nous amics, com tu, que enriquiran els nostres coneixements de la terra i llengua comunes i les experiències blogaires. La festa es repetirà, estic segur, perquè ja des d'enguany ha rebut molt bona acollida entre entitats i persones. Gràcies per la teua inestimable col·laboració i per donar a conéixer tot el llistat de blocs que han col·laborat en l'homenatge. Has fet una feinada gran i que, des d'1entretants, també t'agraeixen els companys.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Núria, gràcies per passar-te per aquest espai que, potser, enguany ampliaré una mica més amb comentaris de lectures i pel·lícules.
ResponEliminaUna abraçada