Ja podeu consultar la revista Flaixos d'actualitat; en el número 74. El Butlletí de la Direcció General de Política Lingüística, de 16 de juny de 2011, conté, per exemple, informació interessant al voltant de la sensibilitazió lingüística.
"Tria el teu rol. No juguis sol", taller de sensibilització lingüística
19 de juny 2011
14 de juny 2011
Per un ensenyament valencià de qualitat: MANIFESTACIÓ
La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic convoca una MANIFESTACIÓ per un ensenyament públic de qualitat, contra les retallades i en defensa de l'ensenyament en valencià.
Tots i totes som conscients de les últimes agressions a l'escola pública. Totes i tots sabem que cal plantar cara a aquesta Conselleria entestada a devaluar l’educació valenciana.
Tots i totes rebutgem la cessió de sòl públic per a empreses privades.
Totes i tots volem que l'alumnat valencià estudie en unes condicions dignes, amb les instal•lacions adequades, amb el professorat necessari i sense increments de ràtios.
I, a més, després de les últimes ocurrències de Font de Mora, amb l'anunci de l’inici del seu pla de fals plurilingüisme –un pla que suposa un atac al gran consens que suposà el disseny de les línies en valencià, que ens vol enganyar amb l’ensenyament en anglés però sense la formació necessària per al professorat i que suposarà una reducció en el nombre d’aules- la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha decidit convocar una manifestació el dissabte 18 de juny.
Sabem que les retallades en professorat afectaran directament la qualitat de l'ensenyament, ja que tenim constància que es fusionaran grups de valencià amb grups de castellà, s’incrementaran les ràtios en totes les etapes, continuaran desapareixent els professors de compensatòria i els de suport, tot açò unit a la falta de places escolars en molts centres, cosa que obligarà, una vegada més, a crear unitats en espais comuns o a instal•lar algun barracó al pati (si és que encara hi cap) i crearà greus problemes organitzatius en els centres.
Per tots aquestos motius i perquè no renunciem a la consecució d’una escola pública, valenciana i de qualitat:
Per un ensenyament públic de qualitat
No a les retallades, sí al valencià!
US ESPEREM el DISSABTE 18 DE JUNY
a les 18 h. a la P. SANT AGUSTÍ (València)
10 de juny 2011
ACPV paga 100.000 € de les multes de TV3 (i ja són 300.000 €)
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet avui efectiu un pagament de 100.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana en concepte de tercer pagament de les dues multes imposades a l’entitat per les emissions de TV3. Hem de recordar que ACPV ja va fer un primer pagament de 130.000 € el passat 28 d’abril, i un segon de 70.000 € el 13 de maig. Per tant, amb aquest tercer pagament s’ha fet ja efectiu un total de 300.000 euros, que corresponen a una de les dues multes pendents. Faltaria per tant per pagar la segona multa –d’altres 300.000 euros- més els interessos corresponents.
ACPV vol agrair públicament l’esforç dels milers de ciutadans que estan fent donacions econòmiques solidàries per a fer front col·lectivament a la multa. Que en un context de crisi s’haja recollit ja una xifra tan important és tota una expressió de l’extraordinari suport social que ACPV està recollint, i una continuació de la mobilització que ens va portar a aconseguir que 651.650 persones signaren la ILP “Televisió sense Fronteres” i prop de 100.000 participaren en la multitudinària manifestació del 16 d’abril, després de prop de 70 concentracions i manifestacions durant dos mesos per tota la geografia valenciana.
Més informació
_____________________________________________
8 de juny 2011
Un escrit ineressant
FRANCESC GISBERT *
http://www.radioalcoy.com/noticia_opinion.aspx?id=2b54bc5e-0aa1-453a-9eaf-897ed4dbbb5c
06/06/2011
Fa uns quants anys, quan tot el món aspirava a ser ric, i podia comprar-se un cotxe o una casa a força d'hipotecar-se tota la vida, hi havia persones que parlaven de la crisi del sistema educatiu. Els professionals alertaven que l'estudi no tenia prestigi social, que faltaven docents, que molts estudiants abandonaven els instituts sense titular per posar-se a treballar d'obrers i cambrers, que calia renovar els continguts i la metodologia, que no invertir en educació destruïa el futur de la joventut… Els nostres governants, en plena bonança, estaven massa ocupats creant parcs temàtics insostenibles, polititzant la direcció tan encertada dels nostres bancs i caixes, organitzant circuits de fórmula 1 i competicions de velers per situar València en el mapa del món.
Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall de batalla. Com? Seguint uns consells ben senzills, el decàleg del conseller ideal:
En primer lloc, és imprescindible col·locar al capdavant de la Conselleria d'Educació algú amb mà dura, segur de si mateix i de fermes conviccions. Per aconseguir-ho, has de ser una persona sense la menor capacitat de diàleg, de formes dictatorials, enemic declarat del sector públic: expedienta directors per posar fotografies teues cap per avall; instrumentalitza els inspectors com una espècie de Gestapo i policia política; nega't a acceptar ordinadors portàtils perquè provoquen miopia; exigeix que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania s'impartisca en anglés (si els alumnes no entenen les explicacions, que s'aguanten); no dimitisques mai de la vida, ni quan el Tribunal Superior de Justícia declara il·legal aquesta decisió; ah, i el més important, desmunta el sistema públic, a poc a poc però sense pausa, per fomentar la matriculació en centres concertats. Allí, en l'empresa privada, si algun professor es queixa, l'amenacen d'enviar-lo al carrer i llestos.
En segon lloc, un bon conseller ha d'esforçar-se perquè cada vegada siga més difícil ensenyar. Augmenta el màxim d'alumnes per aula a 35, tant en pública com en concertada. Que no caben a l'aula? Per a què estan les finestres? S'obrin i que traguen els caps i les cames. A menys grups, menys professors. A menys professors, menys inversió. A menys inversió, pitjor qualitat de l'ensenyant, més massificació, més fracàs escolar.
En tercer lloc, un bon conseller no ha d'oblidar perseguir allò que funciona bé o té prestigi. Mentre que totes les estadístiques i proves externes situen la nostra autonomia a la cua en nivell educatiu, demostren amb xifres, enquestes i amb el dia a dia, que els grups d'ensenyament en valencià han obtingut, any rere any, resultats acadèmics molt superiors a la resta. La prova és que la demanda de les famílies per matricular els seus fills en valencià ha anat creixent, ininterrompudament. Una cosa que funciona, en educació, alerta roja! Un bon conseller, hi ha de posar remei. A la disminució de grups i a la massificació habitual, sumaràs l'eliminació de l'actual sistema educatiu de línies, en què els centres ofereixen als pares la possibilitat de triar entre programes d'ensenyament en valencià i en castellà (incorporació progressiva). Diràs que és car, i com que hi ha crisi, tot el món ho creurà. Un dret recollit per la Llei d'Ús i Ensenyament de l'any 1983, aprovada pel consens de tots els grups polítics, i que ara es derogarà i modificarà per voluntat d'un sol partit (tan votat com vulguen, però un sol partit).
En quart lloc, un bon conseller ha de dissimular les seues autèntiques intencions. És políticament incorrecte dir que vols carregar-te l'educació i retallar el pressupost al màxim. Dissimula amb una alternativa que sone “moderna”. Quina? Un programa trilingüe experimental, inventat a Galícia, aplicat des de fa només un any, en què les assignatures s'impartiran (teòricament) en castellà, valencià i anglés al 33%.
I si només un 5% del professorat té la titulació i els coneixements necessaris per impartir la seua assignatura (història, naturals, filosofia…) en anglés? No seria millor introduir l'anglés des de primària, a poc a poc, respectant l'actual sistema de línies, amb assignatures en llengua estrangera? Els nostres fills arribarien a secundària tenint un nivell acceptable d'anglés, que els permetria entendre les explicacions d'assignatures més complexes. No, fuig! Això seria millorar. I un bon conseller, el que ha de fer, és que el seu departament vaja cada curs, un poc, un molt pitjor.
I si la comunitat educativa es queixa, es manifesta i protesta, com ja ha anunciat? No et preocupes. El poble pensa que els mestres són uns malfaeners, que cobren sense fer res, i es posarà de part teua. A més, no heu guanyat les eleccions per golejada? La democràcia i la llibertat són cares, a primera vista. Com també és cara una educació, una sanitat i uns serveis bàsics de qualitat. Ja sé que en plena crisi, i amb els problemes que tenim, a molta gent açò li pareixerà un tema menor. Formar els nostres joves, perquè la majoria puga treballar en alguna cosa més que de peó d'obra o de cambrer (si té sort), és responsabilitat nostra.
* Professor i escriptor, guanyador, entre d'altres, del Premi Enric Valor.
http://www.radioalcoy.com/noticia_opinion.aspx?id=2b54bc5e-0aa1-453a-9eaf-897ed4dbbb5c
06/06/2011
Fa uns quants anys, quan tot el món aspirava a ser ric, i podia comprar-se un cotxe o una casa a força d'hipotecar-se tota la vida, hi havia persones que parlaven de la crisi del sistema educatiu. Els professionals alertaven que l'estudi no tenia prestigi social, que faltaven docents, que molts estudiants abandonaven els instituts sense titular per posar-se a treballar d'obrers i cambrers, que calia renovar els continguts i la metodologia, que no invertir en educació destruïa el futur de la joventut… Els nostres governants, en plena bonança, estaven massa ocupats creant parcs temàtics insostenibles, polititzant la direcció tan encertada dels nostres bancs i caixes, organitzant circuits de fórmula 1 i competicions de velers per situar València en el mapa del món.
Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall de batalla. Com? Seguint uns consells ben senzills, el decàleg del conseller ideal:
En primer lloc, és imprescindible col·locar al capdavant de la Conselleria d'Educació algú amb mà dura, segur de si mateix i de fermes conviccions. Per aconseguir-ho, has de ser una persona sense la menor capacitat de diàleg, de formes dictatorials, enemic declarat del sector públic: expedienta directors per posar fotografies teues cap per avall; instrumentalitza els inspectors com una espècie de Gestapo i policia política; nega't a acceptar ordinadors portàtils perquè provoquen miopia; exigeix que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania s'impartisca en anglés (si els alumnes no entenen les explicacions, que s'aguanten); no dimitisques mai de la vida, ni quan el Tribunal Superior de Justícia declara il·legal aquesta decisió; ah, i el més important, desmunta el sistema públic, a poc a poc però sense pausa, per fomentar la matriculació en centres concertats. Allí, en l'empresa privada, si algun professor es queixa, l'amenacen d'enviar-lo al carrer i llestos.
En segon lloc, un bon conseller ha d'esforçar-se perquè cada vegada siga més difícil ensenyar. Augmenta el màxim d'alumnes per aula a 35, tant en pública com en concertada. Que no caben a l'aula? Per a què estan les finestres? S'obrin i que traguen els caps i les cames. A menys grups, menys professors. A menys professors, menys inversió. A menys inversió, pitjor qualitat de l'ensenyant, més massificació, més fracàs escolar.
En tercer lloc, un bon conseller no ha d'oblidar perseguir allò que funciona bé o té prestigi. Mentre que totes les estadístiques i proves externes situen la nostra autonomia a la cua en nivell educatiu, demostren amb xifres, enquestes i amb el dia a dia, que els grups d'ensenyament en valencià han obtingut, any rere any, resultats acadèmics molt superiors a la resta. La prova és que la demanda de les famílies per matricular els seus fills en valencià ha anat creixent, ininterrompudament. Una cosa que funciona, en educació, alerta roja! Un bon conseller, hi ha de posar remei. A la disminució de grups i a la massificació habitual, sumaràs l'eliminació de l'actual sistema educatiu de línies, en què els centres ofereixen als pares la possibilitat de triar entre programes d'ensenyament en valencià i en castellà (incorporació progressiva). Diràs que és car, i com que hi ha crisi, tot el món ho creurà. Un dret recollit per la Llei d'Ús i Ensenyament de l'any 1983, aprovada pel consens de tots els grups polítics, i que ara es derogarà i modificarà per voluntat d'un sol partit (tan votat com vulguen, però un sol partit).
En quart lloc, un bon conseller ha de dissimular les seues autèntiques intencions. És políticament incorrecte dir que vols carregar-te l'educació i retallar el pressupost al màxim. Dissimula amb una alternativa que sone “moderna”. Quina? Un programa trilingüe experimental, inventat a Galícia, aplicat des de fa només un any, en què les assignatures s'impartiran (teòricament) en castellà, valencià i anglés al 33%.
I si només un 5% del professorat té la titulació i els coneixements necessaris per impartir la seua assignatura (història, naturals, filosofia…) en anglés? No seria millor introduir l'anglés des de primària, a poc a poc, respectant l'actual sistema de línies, amb assignatures en llengua estrangera? Els nostres fills arribarien a secundària tenint un nivell acceptable d'anglés, que els permetria entendre les explicacions d'assignatures més complexes. No, fuig! Això seria millorar. I un bon conseller, el que ha de fer, és que el seu departament vaja cada curs, un poc, un molt pitjor.
I si la comunitat educativa es queixa, es manifesta i protesta, com ja ha anunciat? No et preocupes. El poble pensa que els mestres són uns malfaeners, que cobren sense fer res, i es posarà de part teua. A més, no heu guanyat les eleccions per golejada? La democràcia i la llibertat són cares, a primera vista. Com també és cara una educació, una sanitat i uns serveis bàsics de qualitat. Ja sé que en plena crisi, i amb els problemes que tenim, a molta gent açò li pareixerà un tema menor. Formar els nostres joves, perquè la majoria puga treballar en alguna cosa més que de peó d'obra o de cambrer (si té sort), és responsabilitat nostra.
* Professor i escriptor, guanyador, entre d'altres, del Premi Enric Valor.
5 de juny 2011
NECESSITEM LA TEUA IMPLICACIÓ I AJUDA. T'ESPEREM DIJOUS DIA 9 A LES 19 H. A LA PLAÇA LA VERGE (VALÈNCIA).
A tots els qui esteu per una escola de qualitat en valencià.
Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la Llengua ens recorda que:
Són molts anys de treball, de dedicació, de rigor pedagògic. Molts anys comptant amb tu. Ara ens toca defensar junts el model d'escola de qualitat en valencià. Des d'Escola Valenciana us animem a participar en les mobilitzacions que la comunitat educativa i la societat en general preparem pels propers dies amb motiu del nou decret anunciat pel govern valencià que posa punt i final als programes d'ensenyament en valencià i immersió lingüística. A més, us convidem a fer-nos arribar les vostres propostes de mobilització als centres. De moment vos plantegem les següents accions:
- Assistència massiva a les Trobades d'Escoles en Valencià que se celebren dissabte a Ibi (l'Alcoià) i Relleu (la Marina Baixa)
- Lectura i adhesió al manifest de consens als centres educatius el proper dimarts 7 i dimecres 8 de juny. Enllaç ací
- Adhesió al document: "L'escola valenciana, un model per una educació plurilingüe", elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant.
http://www.escolavalenciana.org/sialvalencia/sialvalencia.htm
- Assistència a les concentracions convocades amb el lema "Sí al valencià" del proper dijous 9 de juny a València, Alacant i Castelló (adjuntem cartell per imprimir i fer difusió. Color i Blanc i negre)
- Fes-te voluntari de les mobilitzacions ací
Espai web Sí al valencià amb tota la informació disponible:
http://www.escolavalenciana.org/sialvalencia/
Moltes gràcies a tots i totes: Sí al valencià!
__________________________________________________________
2 de juny 2011
Als acadèmics de la llengua (i 2)
Senyors i senyores acadèmics,
Vull manifestar el meu malestar respecte a les propostes de canvi assenyalades pel senyor Conseller d’Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, per al sistema educatiu valencià perquè suposa l’eliminació de les línies d’ensenyament en valencià. L’alternativa que ens proposa es carrega el desenvolupament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i els programes PIL i PEV, que, fins ara, eren els únics que garantien mínimament l’aprenentatge de les dues llengües oficials en les condicions que exigeix la llei quan es refereix als alumnes de l’ensenyament obligatori:
«al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (Llei d'Ús i Ensenyament, art. 19.2)
S’ha fet alguna avaluació dels coneixements orals dels alumnes valencians en les llengües oficials del nostre territori? Quin ha estat el resultat? Coneixem els resultats respecte als coneixements escrits? Quins alumnes han obtingut millors resultats en les proves? Si no vaig errat, en general, els qui millors resultats han obtingut sempre en les proves d’avaluació externa dels centres escolars del Sistema Educatiu Valencià han estat els alumnes dels programes PIL i PEV, que ara el Conseller posa en perill.
Per tant, si són certes les dades oficials que s’han fet públiques al llarg dels darrers anys per part de la mateixa Conselleria d’Educació, si als professionals que treballem en l’educació no se’ns ha consultat sobre l’assumpte, si no s’ha fet una avaluació com cal abans de proposar un canvi tan profund en el plantejament pedagògic general dels centres docents, la societat i les institucions hem d’alçar la veu més enèrgica en CONTRA de la proposta del Conseller i vostés, com a experts que en són i coneixedors de les dades i les estadístiques, haurien de ser-ne els primers.
Mentre la proposta del Sr. conseller sembla demostrar una sensibilitat clara cap a la promoció de l’anglés i el reforç del castellà, no demostra, en cap moment, la mateixa sensibilitat davant del valencià i converteix els valencianoparlants, amb la desaparició dels programes PEV i PIL i l’adjudicació d’exempcions de l’assignatura de valencià a ciutadans que viuen en la nostra Comunitat, en ciutadans de segona i a la llengua dels valencians en una llengua d'anar per casa. Els polítics (i vostés estan també per opinar, assessorar i controlar l'ús i la norma quan aquesta no es compleix) han de defensar els drets del valencià i complir la Llei perquè la nostra llengua és part del nostre patrimoni cultural i la principal senya d’identitat dels valencians, per això ha de ser objecte d’especial atenció i protecció.
Si una part dels polítics valencians, que ens haurien de representar, defugen l’ús social i públic del valencià, com s’ha de produir la sensibilització social necessària perquè els parlants no canvien de llengua ni eviten el seu ús? Quins passos preveu al respecte el projecte del Sr. conseller perquè aquest fet canvie i caminem cap a la normalització? Hauran de passar de les generalitats de la declaració de principis del dia 28 de gener a la concreció que es fa necessària en aquests moments. A Mallorca, l'Obra Cultural Balear ja s’ha pronunciat al respecte amb motiu dels 25 anys de la seua Llei d'Ús. Què espera l’Acadèmia per concretar més la seua postura respecte al projecte del Sr. conseller?
Actuen AMB DIGNITAT si volen que els qui hem confiat en la seua tasca (professors i professores de valencià, alumnes, pares i mares que han confiat en l’escola en valencià. etc.) continuem confiant en ella i en la institució que ens hem dotat per garantir la cura i la promoció del valencià. Altrament, els valencianoparlants estarem, una vegada més, en la més gran INDEFENSIÓ i vostés ho hauran consentit.
I també:
Que es pronuncie l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i rectifique el Sr. conseller
Vull manifestar el meu malestar respecte a les propostes de canvi assenyalades pel senyor Conseller d’Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, per al sistema educatiu valencià perquè suposa l’eliminació de les línies d’ensenyament en valencià. L’alternativa que ens proposa es carrega el desenvolupament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i els programes PIL i PEV, que, fins ara, eren els únics que garantien mínimament l’aprenentatge de les dues llengües oficials en les condicions que exigeix la llei quan es refereix als alumnes de l’ensenyament obligatori:
«al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (Llei d'Ús i Ensenyament, art. 19.2)
S’ha fet alguna avaluació dels coneixements orals dels alumnes valencians en les llengües oficials del nostre territori? Quin ha estat el resultat? Coneixem els resultats respecte als coneixements escrits? Quins alumnes han obtingut millors resultats en les proves? Si no vaig errat, en general, els qui millors resultats han obtingut sempre en les proves d’avaluació externa dels centres escolars del Sistema Educatiu Valencià han estat els alumnes dels programes PIL i PEV, que ara el Conseller posa en perill.
Per tant, si són certes les dades oficials que s’han fet públiques al llarg dels darrers anys per part de la mateixa Conselleria d’Educació, si als professionals que treballem en l’educació no se’ns ha consultat sobre l’assumpte, si no s’ha fet una avaluació com cal abans de proposar un canvi tan profund en el plantejament pedagògic general dels centres docents, la societat i les institucions hem d’alçar la veu més enèrgica en CONTRA de la proposta del Conseller i vostés, com a experts que en són i coneixedors de les dades i les estadístiques, haurien de ser-ne els primers.
Mentre la proposta del Sr. conseller sembla demostrar una sensibilitat clara cap a la promoció de l’anglés i el reforç del castellà, no demostra, en cap moment, la mateixa sensibilitat davant del valencià i converteix els valencianoparlants, amb la desaparició dels programes PEV i PIL i l’adjudicació d’exempcions de l’assignatura de valencià a ciutadans que viuen en la nostra Comunitat, en ciutadans de segona i a la llengua dels valencians en una llengua d'anar per casa. Els polítics (i vostés estan també per opinar, assessorar i controlar l'ús i la norma quan aquesta no es compleix) han de defensar els drets del valencià i complir la Llei perquè la nostra llengua és part del nostre patrimoni cultural i la principal senya d’identitat dels valencians, per això ha de ser objecte d’especial atenció i protecció.
Si una part dels polítics valencians, que ens haurien de representar, defugen l’ús social i públic del valencià, com s’ha de produir la sensibilització social necessària perquè els parlants no canvien de llengua ni eviten el seu ús? Quins passos preveu al respecte el projecte del Sr. conseller perquè aquest fet canvie i caminem cap a la normalització? Hauran de passar de les generalitats de la declaració de principis del dia 28 de gener a la concreció que es fa necessària en aquests moments. A Mallorca, l'Obra Cultural Balear ja s’ha pronunciat al respecte amb motiu dels 25 anys de la seua Llei d'Ús. Què espera l’Acadèmia per concretar més la seua postura respecte al projecte del Sr. conseller?
Actuen AMB DIGNITAT si volen que els qui hem confiat en la seua tasca (professors i professores de valencià, alumnes, pares i mares que han confiat en l’escola en valencià. etc.) continuem confiant en ella i en la institució que ens hem dotat per garantir la cura i la promoció del valencià. Altrament, els valencianoparlants estarem, una vegada més, en la més gran INDEFENSIÓ i vostés ho hauran consentit.
I també:
Que es pronuncie l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i rectifique el Sr. conseller
31 de maig 2011
Quan el secessionisme lingüístic apareix disfressat de plurilingüisme
amb la intenció d'informarEm ve a la memòria aquell conte del Josep Vicent Marqués en què el llop no volia menjar-se l'àvia sinó el bosc del Saler; eren altres temps i tot era possible pel totalitarisme amb què actuava el govern. Tot i amb això, hui tenim un bosc del Saler encara verd i sense urbanitzacions que el repoblen de ciment com pretenien.
Hui de nou he pensat que caldrà tornar a lluitar amb la mateixa contundència d'aquell volem el Saler nostre i el volem verd! El llop ataca de nou; ja no es conforma amb Caputxetes vermelles, tendres i ingènues, perquè ha trobat en la ingenuïtat dels valencians millor pinso per fer-se amb les despulles de les seues senyes d'identitat i de la seua història, la del País Valencià; fa temps que les troba molt més interessants i diggestives. Comenecen passant enquestes sobre el grau de satisfacció del professorat i acaben desfent la part del propi sistema que més èxit havia tingut. Potser és que eixa part no interessava als seus amics, els que, com en la religió, heretaran la terra: els solars escolars i hospitalaris debades a canvi del més pur negoci especulatiu.
Ens cal un nou Estellés que vetle en la llarga nit pel seu poble? Hem de saber trobar la força en els seus versos per fer que es complisca la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià perquè la nostra senya d'identitat més singular siga valorada socialment i ens permeta la comunicació als valencians. Només, si potenciem com cal el que és tan particular, podrem arribar al que és universal dignament.
La nostra llengua acaba de rebre un nou atac que es perpetrarà al llarg dels següents mesos si no actuem ni manifestem la nostra oposició ferma i contundent, fonamentada en la pràctica docent i en l'èxit dels programes d'ensenyament en valencià.
Us reproduïsc el text de l'1entretants i els enllaços a les notícies aparegudes en premsa i
entendreu allò que m'ha mogut a escriure les línies anteriors.
Ara és més important que mai que tots els valencians manifestem la nostra disconformitat amb el que proposa el Conseller i, si cal, convindrà eixir al carrer de nou i cridar ben fort perquè sembla que els nostres governants no escolten, com tampoc no saben comptar els vots quan els convé.
____________________________________________________________________
L'associació "Un entre tants" volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d'Educació valencià en les quals presenta la proposta d'un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu "És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l'electoral valencià".
MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l'augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d'ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han "refrendat" tants valencians.
PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l'únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l'aula, el valencià s'esfuma, desapareix: assistim en tribuna d'honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l'autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d'escola en valencià.
Quina és la solució? Alguns agents cívics n'han apuntat d'assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l'autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en "guarderies" d'adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s'ensenye lectoescriptura (o a asseure's correctament, o les normes bàsiques d'higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d'esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.
Ens fem ressò, per tant, d'aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.
Us deixem ací alguns enllaços sobre el tema.
Ara més que mai, endavant!
____________________________________________________________________
LA NOTÍCIA A VILAWEB
COMUNICAT D'ESCOLA VALENCIANA
#SIALVALENCIA, PROTESTA A TWITTER
COMUNICAT D'ACPV
COMUNICAT DE LA COALICIÓ COMPROMÍS
CCOO Educació prohibirà a milers de ciutadanes i ciutadans valencians estudiar en la seua pròpia llengua
OPINIÓ CONTUNDENT D'ALBERT DASÍ, DIRECTOR DE L'ESCOLA GAVINA
OPINIÓ CONTUNDENT DE DIEGO GÓMEZ, MESTRE I EX-PRESIDENT D'ESCOLA VALENCIANA
__________________
Davant la situació creada, cal unificar i sumar esforços; hem de prestar tot el suport que ens siga possible. Escola Valenciana ha creat el següent enllaç:
http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/428
El sistema educatiu valencià, que s'ha bastit durant més de 25 anys centrat en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, està en perill.
Hui de nou he pensat que caldrà tornar a lluitar amb la mateixa contundència d'aquell volem el Saler nostre i el volem verd! El llop ataca de nou; ja no es conforma amb Caputxetes vermelles, tendres i ingènues, perquè ha trobat en la ingenuïtat dels valencians millor pinso per fer-se amb les despulles de les seues senyes d'identitat i de la seua història, la del País Valencià; fa temps que les troba molt més interessants i diggestives. Comenecen passant enquestes sobre el grau de satisfacció del professorat i acaben desfent la part del propi sistema que més èxit havia tingut. Potser és que eixa part no interessava als seus amics, els que, com en la religió, heretaran la terra: els solars escolars i hospitalaris debades a canvi del més pur negoci especulatiu.
Ens cal un nou Estellés que vetle en la llarga nit pel seu poble? Hem de saber trobar la força en els seus versos per fer que es complisca la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià perquè la nostra senya d'identitat més singular siga valorada socialment i ens permeta la comunicació als valencians. Només, si potenciem com cal el que és tan particular, podrem arribar al que és universal dignament.
La nostra llengua acaba de rebre un nou atac que es perpetrarà al llarg dels següents mesos si no actuem ni manifestem la nostra oposició ferma i contundent, fonamentada en la pràctica docent i en l'èxit dels programes d'ensenyament en valencià.
Us reproduïsc el text de l'1entretants i els enllaços a les notícies aparegudes en premsa i
entendreu allò que m'ha mogut a escriure les línies anteriors.
Ara és més important que mai que tots els valencians manifestem la nostra disconformitat amb el que proposa el Conseller i, si cal, convindrà eixir al carrer de nou i cridar ben fort perquè sembla que els nostres governants no escolten, com tampoc no saben comptar els vots quan els convé.
____________________________________________________________________
L'associació "Un entre tants" volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d'Educació valencià en les quals presenta la proposta d'un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu "És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l'electoral valencià".
MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l'augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d'ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han "refrendat" tants valencians.
PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l'únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l'aula, el valencià s'esfuma, desapareix: assistim en tribuna d'honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l'autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d'escola en valencià.
Quina és la solució? Alguns agents cívics n'han apuntat d'assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l'autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en "guarderies" d'adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s'ensenye lectoescriptura (o a asseure's correctament, o les normes bàsiques d'higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d'esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.
Ens fem ressò, per tant, d'aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.
Us deixem ací alguns enllaços sobre el tema.
Ara més que mai, endavant!
____________________________________________________________________
LA NOTÍCIA A VILAWEB
COMUNICAT D'ESCOLA VALENCIANA
#SIALVALENCIA, PROTESTA A TWITTER
COMUNICAT D'ACPV
COMUNICAT DE LA COALICIÓ COMPROMÍS
CCOO Educació prohibirà a milers de ciutadanes i ciutadans valencians estudiar en la seua pròpia llengua
OPINIÓ CONTUNDENT D'ALBERT DASÍ, DIRECTOR DE L'ESCOLA GAVINA
OPINIÓ CONTUNDENT DE DIEGO GÓMEZ, MESTRE I EX-PRESIDENT D'ESCOLA VALENCIANA
__________________
Davant la situació creada, cal unificar i sumar esforços; hem de prestar tot el suport que ens siga possible. Escola Valenciana ha creat el següent enllaç:
http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/428
El sistema educatiu valencià, que s'ha bastit durant més de 25 anys centrat en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, està en perill.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)