5 de des. 2012
Una escola per a uns quants o una escola per a tots?
Quan deixarà de fer-se tant insistent en les lleis educatives la ideologia d'uns quants perquè el treball de tantes persones no torne a ser debades?
Per què l'educació torna a ser moneda de canvi i no es producte d'un pacte d'estat, estable i durador, on participen tots els estaments implicats i tots els partits representats en el Congrés?
Quan s'entendrà l'educació com una inversió de futur i no com un producte mercantilista del que s'esperen beneficis immediats?
Quan no es respecta la riquesa cultural i les diverses llengües d'un país, no es provoca un genocidi cultural?
Com hi ha opinions molt interessants sobre el debat i la proposta del ministre, us deixe amb algunes de les seues reflexions.
"L'AELC dóna suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana" Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
"Com ataca Wert la immersió lingüística?" Vilaweb
Altres opinions:
Vicent Moreno: "El pla Wert liquida la immersió" Vilaweb
Crida de Som escola a la mobilització per la llengua Vilaweb
Joan Solà: "La paraula"
Opinió d'Iñaki Gabilongo El país
3 de des. 2012
Pràctiques sobre pronoms personals
PRÀCTIQUES
1- Substituïx els complements directes de les frases següents pels pronoms febles adequats.
1. Arreglaràs el cotxe: ____________________________________
2.Pere beu molta llet: _____________________________________
3. Avisa la teua mare: _____________________________________
4.Empar té huit filles: _____________________________________
5. Has vist això?: _____________________________________
6. Has fet molts exercicis de física?: _____________________________________
7. Crec que no té importància: _____________________________________
8. Porta el regal a ta casa: _____________________________________
2- Substituïx els sintagmes subratllats pels pronoms febles que pertoquen.
1. La meua germana ha comprat aquell quadre per a tu. _____________________________________
2. Aquell senyor unflarà per a tu la pilota. _____________________________________
3. Helena i Cristòfol s'envien targetes postals. _____________________________________
4. Habitualment arriben dos trens al poble, però demà arribaran deu trens a l'estació. ______________________________________________________________________
5. Ahir, el forner dugué dos posts de dolços a ma casa. ____________________________________
6. Hermínia compra caramels per a les seues nebodes. _____________________________________
7. La mare porta l'esmorzar a Leocadi. _____________________________________
8. Lluís torna dos llibres a la bibliotecària. _____________________________________
Solucionari:
1-
1. L'arreglaràs. 2. Pere en beu molta. 3. Avisa-la. 4.Empar en té huit. 5. Ho has vist? 6. N'has fet molts de física? 7. Ho crec. 8. Porta'l a ta casa.
2-
1. La meua germana te l'ha comprat. 2. Aquell te la unflarà. 3. Helena i Cristòfol se n'envien. 4. Habitualment arriben dos trens al poble, però demà n'hi arribaran deu. 5. Ahir, el forner n'hi dugué dos. 6. Hermínia els en compra. 7. La mare li'l porta. 8. Lluís li'n torna dos.
Publicitat i famosos
És per això que, entre les moltes estratègies, se sol utilitzar com a reclam l'aparició de personatges famosos o populars: actors i actrius de cine, presentadors de televisió, esportistes... Els famosos passen a ser l'estrella de la marca i cobren contractes milionaris per representar-la allà on van. La seua actuació no sempre està justificada, però el cost del producte que comprem s'eleva, es multiplica, o això espera la marca, en funció de les despeses astronòmiques que generen els acords comercials amb aquestos caríssims reclams.
Observeu els anuncis que us enllacem a continuació i digueu si està justificada l'aparició dels famosos que presenten el producte.
- Dolce & Gavanna 2012
- Elnett
- Pepsi
- Freixenet
- Caser
- Chanel nº 5
Aleshores, quin paper juguen aquestes persones? Per què les empreses els contracten? Potser és que els consumidors ens deixem embolicar dia a dia i per això les marques ho veuen com un negoci. Potser els consumidors no fem prou força perquè les coses canvien, perquè les marques baixen els preus i generen un mercat molt més racional i equilibrat.
Creus que la seua aparició es produeix perquè són grans consumidors de la marca i, per tant, coneixedors del producte que anuncien? O tal vegada perquè són tan bons actors que abarateixen el producte filmat? Potser perquè nosaltres, com a consumidors, volem identificar-nos amb el que simbolitzen o amb la manera en què viuen i, per car que siga, ens conformem amb la possessió d'un dels seus productes?
En algunes ocasions són grans professionals, reconeguts en el seu ofici, i donen molt bé en pantalla, la qual cosa facilita el treball del director i de l'equip de producció de l'anunci. En altres, la marca necessitava un canvi de trajectòria publicitària i ells són els que la materialitzen perquè el seu nom és més popular que el de la pròpia marca que representen.
Repassa els anuncis anteriors i tracta de buscar una raó objectiva de per què apareixen els famosos.
Per exemple, Brad Pitt ha posat la seua imatge en una de les marques de cosmètics i perfums més sofisticades de París. Per primera vegada un home anuncia aquest producte per a dones i aquest fet genera molta publicitat indirecta a través dels escrits en premsa: el fet ha estat notícia. Les campanyes anteriors sempre les havien protagonitzat dones tan espectaculars i famoses com Marilyn, Keira Knightley, Carole Bouquet, Catherine Deneuve, Audrey Tatou, Nicole Kidman... Ara és ell, un famós actor de Hollywood, qui, pel mòdic preu de quasi un milió d'euros, ha cedit la seua imatge, ens ha impressionat amb la seua veu directa, dialogant amb el perfum o amb la dona que el pot portar, i pretén convéncer-nos de manera pausada i sensual que Chanel nº 5, un perfum que deu costar en el mercat entre 35 i 115 euros de mitjana (segons format), és "ineludible".
Quantes caixes de perfum s'han de vendre per a recuperar una inversió tan gran? O millor encara, quins guanys li ha suposat a la marca que continue parlant-se dels seus perfums i es compren malgrat el seu preu elevat?
Ara que s'acosta Nadal, l'època en què més es consumeix i de forma més embogida, toca ser més reflexius que mai i fer front a la crisi, i als qui ens l'han generada, amb un consum més racional. També les multinacionals tenen molt a dir amb els canvis del model de consum i de valors que s'han produït al llarg de les últimes dècades en el món occidental.
30 de nov. 2012
Polònia un programa amb molta canya
A més, Artur Mas (Bruno Oro) i Oriol Pujol (Queco Novell) es presenten en una caserna dels Mossos d'Esquadra per denunciar les informacions que el diari "El Mundo" ha publicat sobre ells. Mentrestant, Pedro J. Ramírez (Queco Novell) fa servir els seus contactes a la Policia per aconseguir nous informes contra Artur Mas.
Alícia Sánchez-Camacho (Agnès Busquets) i Albert Rivera (David Olivares) es transformen en uns superherois molt especials que lluiten contra la discriminació del castellà i perquè Espanya no es trenqui. També viatgem a la joventut d'Oriol Junqueras (Cesc Casanovas) per descobrir que el candidat d'ERC sempre ha estat un pioner, encara que gairebé mai se li ha reconegut.
Fem una visita al museu del Pere Navarro (David Olivares) de la mà d'Oriol Jonquera (Cesc Casanoves). En una assemblea de la CUP, el candidat David Fernández (Cesc Casanovas) es vol preparar per si el partit aconsegueix entrar al Parlament. Per això convida una professora perquè els explique quatre coses sobre com funcionen les coses allà. I al plató de "Singulars", Jaume Barberà (Queco Novell) i Jonathan Tepper (Fermí Fernàndez) demanen als espectadors que els envien missatges al Twitter del programa explicant-los com viuen la crisi.
29 de nov. 2012
'La misma noche' de Cristian Romero
ACTIVITAT
- És fàcil obligar les persones?
- És fàcil oblidar els sentiments?
- Què ens passa quan s'acaba l'estima?
Mira't el curt, resumeix l'argument i indica el tema.
27 de nov. 2012
Un país de llibre, un programa sobre la nostra literatura
24 de nov. 2012
Mor Toni Leblanc (Madrid, 1922-2012)
Las chicas de la Cruz Roja (1958)
La notícia en El País.