31 de des. 2015

Nadal vers a vers: Miquel Martí i Pol

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.

Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?




ARA QUE L’ANY COMENÇA


No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes

les quietuds i les inquietuds

tenen per límits una cambra closa.



Així s’explica el temps, i el fosc embruix

de percaçar-lo pels racons secrets

de nosaltres mateixos.

Més enllà

de temors i recances, s’obren sempre

blaus horitzons.

Res no pot desviar-nos

del curs del riu del viure, però basta

la voluptat d’estimar perquè l’aire

dringui a cada mot i s’allargassi

l’eco que ens fa, si més no, perdurables.


Miquel Martí i Pol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada