28 de juny 2013

Cor de l'Eliana: Que tinguem sort!

El Cor de l'Eliana continua la seua activitat creadora intensa. Ara ens conviden al seu concert d’estiu i ho fan a la fresca, en un lloc suggeridor, amb la lluna com a testimoni. Serà el proper dissabte i ens oferiran, com diuen, cançons de sempre i algunes no estrenades. És un bon pla per a la nit d’un dissabte d’estiu.

La música forma part de la memòria col·lectiva dels pobles, és una part de la seua història i de la nostra cultura que no hauríem d’oblidar. El concert que ens oferirà dissabte el Cor de l'Eliana ens recorda la lluita d'alguns cantautors per guanyar la llibertat i exigir justícia social en uns temps força difícils. Ara, passats els anys, tornem a necessitar de la força d'aquelles cançons i recórrer a la memòria per tornar a "dir no", recuperar l’esperança i tornar a confiar que, amb la força de la paraula i amb l’ajuda de la música "tot és possible i tot està per fer".

Repertori:

- Benvinguts i benvingudes
- Paraules d'amor
- Tinc un clavell per tu
- Veles e vents
- Amor i amor
- Com un arbre nu
- Cançó de tardor
- D'un temps un país
- L'estaca
- Que tinguem sort
- La gavina

26 de juny 2013

Maria del Mar Bonet i Baltasar Rosselló Pòrcel

 Amb motiu del lliurament de la Medalla de la Universitat de València a la cantautora Maria del Mar Bonet, aquesta oferirà un concert extraordinari dins el cicle Festival Serenates 2013, que cada any programa la NAU de València. Maria del Mar aprofitarà per presentar el seu darrer disc "Fira encesa", un dels treballs més interessants dedicat a la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb motiu del 75 aniversari de la seua mort. No és la primera vegada que Maria del Mar posa veu als poemes del poeta mallorquí.

Pluja en el jardí de l'ateneu

Breus vermellors subtils en llamp.
Cercles menuts de verd i blanc.
Corbes gracioses de l'herbam,
ajupides en el quadrat.
Una pedra, al mig, posa argents
i ploms en lluita.
I damunt tot,
vellut i negre de palmeres
mai no agitades per cap vent.

Bartasar Rosselló Pòrcel



A més de l'homenatge a Bartomeu Roselló-Pòrcel, aquest any també es compleixen altres destacats aniversaris literaris com el de Salvador Espriu Castelló i el de Vicent Andrés Estellés.


25 de juny 2013

'Són bojos aquests catalans!?' 82013) de David Valls


A hores d'ara el documental ja no és cap projecte, però al juny del 2013, quan es va publicar aquest apunt per primera vegada, encara estava en la fase de producció. Hui en dia ja podeu contemplar el documental complet a internet.


El documental Són bojos, aquests catalans!?, realitzat per Zeba Produccions, té l’objectiu de resoldre una sèrie d’interrogants a l’entorn de la situació de la llengua catalana, entre d'altres: per què el català no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què l’ús no està normalitzat? Per què sovint s’abandona la llengua? El documental comprova sobre el terreny la situació del català, una de les llengües amb més parlants d’Europa i parteix d’una idea del lingüista David Valls. La seua filmació es va finançar per mitjà d’una campanya de micromecenatge, amb el suport de la Plataforma per la Llengua, Tallers per la Llengua i la col·laboració del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC).

El documental narra l'aventura real d'Alina Moser, una jove alemanya que fa poc que viu a Catalunya, que parla català però no entén el castellà, ha decidit voltar amb furgoneta per conèixer de primera mà el país on ha decidit viure. Aquest és el punt de partida del documental Són bojos, aquests catalans!?, una roadmovie de 70 minuts que recorrerà Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i Catalunya Nord.

Durant aquest viatge l’Alina es trobarà en diverses situacions de la vida quotidiana que haurà d’afrontar amb certes dificultats i veurà que no n’hi ha prou de saber només català per viure en aquest país. A més a més, aprofitarà per aprofundir en certs aspectes i anirà a parlar amb l’Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya; Maria Bargalló, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili, i l’escriptor Matthew Tree, entre d’altres.

(Vilaweb, 20 de juny del 2013).

Vicenç Villatoro

Per tenir un tast us posem l'enllaç del tràiler i per si el voleu veure complet, l'enllaç a You tube.


24 de juny 2013

'La crema de Xàtiva', exposició

La Crema de Xàtiva’ és una exposició que vol donar notícia d’un fet que va marcar, dissortadament, la nostra història. La desfeta d’Almansa, de la qual enguany es compleixen tres-cents sis anys, va significar la pèrdua dels nostres furs, el bandejament de la nostra llengua i cultura i la submissió a les lleis de Castella. Ara, en l’aniversari de La Crema de Xàtiva per les tropes borbòniques (17 de juny de 1707), es vol donar un testimoni poètic i artístic d’aquells esdeveniments tan decisius per a Xàtiva i per al país.

A l’exposició, un poema-pòrtic d’Antoni Martínez dóna pas al poemari “La Crema de Xàtiva”, de Vicent Andrés Estellés: catorze sonets que seqüencien vuit gravats realitzats per Artur Heras, Rafael Armengol, Joan Ramos, Miquel Mollà, Rafael Gómez, Ricard Juan, Ernest García i Ricard Huerta.

Aquesta mostra vol, a més, retre homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés i sumar-se a totes les activitats culturals que al llarg de l’any recorden l’autor de Burjassot.


Vilaweb: La dignitat dels socarrats

20 de juny 2013

'Bales de sang' de Los barrankillos

Bales de sang” és un dels temes que inclou l'últim disc Comer y ladrar de Los Barrankillos. Aquesta és l'única cançó del disc que està en català; la seua lletra és una mena de cant d'acció juvenil que respira la filosofia del "15 M". Per a la gravació, Los Barrankillos han comptat amb la col·laboració d'Itaca Band i Txarango.

El vídeo està gravat a Ràdio Arenys.



Bales de sang

Avui el carrer s'ha omplert amb les cendres grises dels que van marxar,
s 'ha omplert de pedres que lluitaven contra bales de sang.
Van tornar els canons que ja no disparaven
i dins d'un aire espès intentaven tallar l'amor.

La fera que puja buscant la distància perfecta
amb un vestit lluent de malèvol principiant;
fixant la mirada mesura la posició correcta
amb la tremolor de la mira que l'està vigilant.

Deixa'm lluitar contracorrent
que jo entregaré el meu cor aquí­ per si algú se'l vol menjar.
Però al fusell que guanyarà la seva guerra,
potser, la trista vida se li acabarà.

Som la guerra, feta d'un crit de foc.
Som la gent que surt al carrer perquè no troba un altre lloc.
Som el crit potent d'una gran revolució.
Som el somni que neix als ulls d'una generació.

Joves al carrer, amunt!
Avui el carrer s'ha omplert, amb les plomes que tení­em quan vam volar,
de llàgrimes que sortien d'un tret mal disparat.
El cel ja no predicava una forta tempesta

però dins les cases els trons convivien amb la soledat.
Deixa'm lluitar contracorrent
que jo entregaria el meu cor aquí­ per si algú se'l vol menjar
Però el fusell que guanyarà la seva guerra,

potser, la trista vida se li acabarà.
Som la guerra, feta d'un crit de foc.
Som la gent que surt al carrer perquè no troba un altre lloc.
Som el crit potent d'una gran revolució.

Som el somni que neix als ulls d'una generació.
Som la guerra, contra bales de sang.
Som la gent que surt al carrer, contra bales de sang.
Som el crit potentd'una gran revolució.

Som el somni que neix als ulls d'una generació.
Avui el carrer s'ha omplert amb les cendres grises dels que van marxar;
S'ha omplert de pedres que lluitaven contra bales de sang.
Contra bales de sang.

19 de juny 2013

'L'escola de bufons' de Michel de Ghelderode per l'Escola Municipal de Teatre de Silla


L'estrena serà el divendres 21 de juny a les 22:30 h al Teatre de la Plaça de Silla. Hi haurà noves funcions el dissabte 22 i el diumenge 23 a les 20:00 h; el divendres 28, a les 22:30 h, i el dissabte 29 i el diumenge 30, a les 20:00 h.
Les entrades estan a la venda a través d'Internet, en La Nau Jove de Silla o una hora abans de cada representació en la taquilla del teatre.

Preu de l'entrada: 5 €.

13 de juny 2013

'Pa amb oli i sal' de Blaumut




Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Blaumut

11 de juny 2013

Què passa amb la llei "Wert"?

Quants canvis més hauran de suportar els escolars fins que s'aconseguisca una llei estable i definitiva? 

Quantes més reformes i contrareformes que no ens porten enlloc positiu? 

A qui no interessa que es produïsca un bon pacte? Per què les anàlisis dels tertulians obliden en les seues estadístiques el gran canvi que ha experimentat l'Educació des de la Transició, la quantitat d'estudiants que hui aconsegueixen el Graduat de Secundària front als que aconseguien el Graduat escolar o el Certificat d'estudis primaris d'antany? Per què alguns tertulians defensen la Llei 'Wert' perquè, insisteixen, portarà qualitat a l'escola i no parlen de la quantitat d'universitaris que han aconseguit llicenciar-se en el nostre país i són professionals qualificats que acaben treballant a l'estranger?

Per què no es fa una llei a partir d'un gran pacte per l'Educació?

Aquestes i moltes altres preguntes estan en el cap de pares, alumnes o mestres. El coneixement dels esborranys de la nova Llei "Wert" no ens han tret 'la por' del cos perquè hi ha part del text que ens fa pensar que les propostes només tenen un esperit mercantilista i que, al partit del govern, només li preocupa generar obrers per al sistema de treball, mà d'obra barata.

Un vídeo de la plataforma contra la llei "Wert" apunta ja alguns problemes significatius que la LOMCE pretén implantar com a mesura de qualitat de l'educació. Segons ens plategen al vídeo, sembla tot un control instrumentat de la població en edat escolar mitjançant les revàlides.

Caldrà llegir-se bé la Llei i actuar mentre hi haja alguna possibilitat d'establir un diàleg que permeta una llei consensuada per la majoria i en garantesca la continuïtat per molts anys.

Stopleywert

Jo estudie en la pública

Un vídeo interessant que assenyala ja problemes

10 de juny 2013

C o Ç en 'Bicicletes' de Blaumut



Activitat

Completa la lletra de la cançó amb paraules que contenen la lletra c o ç.

Bicicletes

A la línia recta __________ sense llum,
Un satèl·lit que ________ on perdo el cap.
Un ____________ fet d'herba,
els teus llavis són de vidre ____________.
Vaig ________ i penso imatges ________
de les platges que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules,
Ara penja des d’un arbre
Aquesta llum de __________ hivern.
Només digues que penses,
Llum de contra hivern.

Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans,
Tinc un pas de zebra nou, ________ pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord que ________ haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules,
Ara penja des d’un arbre
Aquesta llum de _______ hivern.
Només digues que penses,
Llum de contra hivern.

6 de juny 2013

Carles Dénia i la Nova Rimaire

Carles Dénia és un cantautor que, en el seu repertori, té alguna cançó basada en poemes de valencians que escrivien en àrab.

Activitat

1.  Llig l'article del diari Levante- EMV i altres informacions sobre la poesia aràbiga i els poetes valencians. Després,

2. Fes-ne un breu resum i escolta la cançó Seguiu-me al desert, amics de Carles Dénia i la Nova Rimaire

Seguiu-me al desert, amics, per tal de veure en l'arena
les pedres enderrocades de la llar de l'estimada.

Vull recordar nits de joia i plànyer el temps que fuig.
La meua vida, aleshores, era un vell esclat de brots
als jardins on ella em duia el rec lluent dels seus ulls.

¿On s'han amagat els astres que prop meu abans lluïen?
¿On les nits que, vora teu, l'albada venia alegre?
Quin goig quan tu m'oferies aquell veire de vi d'or
que, branca de garrofer, em cremava en flama viva!
¿On s'han amagat els astres que prop meu abans lluïen?


5 de juny 2013

Sílvia Pérez Cruz interpreta Salvador Espriu

Sílvia Pérez Cruz fa una versió particular del poema de Salvador Espriu "He mirat aquesta terra" per conmemorar els 100 anys del naixement del poeta d'Areys de Mar.



Salvador Espriu

He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Abans, Raimon també havia musicat el poema.



A més, us adjuntem un document de l'any 2010. Des de Ràdio Arenys van retre un petit homenatge al poeta Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seua mort. En el següent document es fa un repàs a la seua obra i ens mostren els llocs que van acabar convertint Arenys de Mar en el mite de Sinera. De la mà de Ramon Verdaguer i acompanyats per la veu de Miquel Vila seguim un itinerari per Sinera. Un passeig on descobrim a cada racó un tast dels versos del poeta.

3 de juny 2013

'La força de Babel' d'Anna Solé Mena

La noche temàtica de La 2 emeté el dissabte 1 de juny el documental 'La força de Babel', que també podeu veure a la Televisió de Catalunya. El documental tracta el tema de la importància de viure en entorns multilingües en el segle XXI. La diversitat lingüística ja no és una maledicció bíblica sinó una característica definitòria de les societats modernes.

Una imatge de "La força de Babel"   Multilingües des del bressol

Us recomane que féu aquest viatge en companyia d'Anna Solé Mena, una economista que té una vida veritablement multilingüe perquèviu i treballa a Brussel·les i està casada amb un belga. En el documental ens mostra com el multilingüisme és una de las senyes d'identitat de la ciutat.

Al seu llibre, Multilingües des del bressol, ja intenta respondre a les preocupacions que poden sorgir a l’hora d’educar els fills en més d’una llengua. En el documental també reflexiona sobre aquest tema que preocupa alguns pares i es pregunta si es pot educar un fill en cinc llengües al mateix temps. A partir de la seua experiència personal explora els avantatges de la diversitat lingüística.

Les conclusions a què arriba són interessants; entre d’altres que parlar diverses llengües afavoreix l'agilitat mental, és gimnàstica per al cervell.

Però a part dels avantatges cognitius, conclou que el multilingüisme tambéés un estímul per als negocis i comprova que la relació entre llengua i política és el principal obstacle per al multilingüisme.